Jordi Tiñena és un dels autors més reconeguts que ha tingut la sort de veure créixer aquesta ciutat. Professor a l'Institut Campclar, catedràtic de llengua i literatura, escriptor i encarregat d'adaptar alguns dels grans clàssics de les lletres catalanes. Va ser guanyador del premi Pin i Soler, amb 'Dies a la ciutat', el 1998, una obra ambientada al segle XVI que explica la història d'un vell inquisidor i un contrabandista. Aquesta obra és la protagonista del Club de Lectura de la Biblioteca d'aquest dijous, que anirà a càrrec de Joan Cavallé.

El Metropol és un dels dos teatres de referència de la ciutat. Un edifici fill del major arquitecte del territori, Josep Maria Jujol, que compta amb la sinuositat modernista i l'elegància d'un teatre històric. Després de mesos de tenir el teló abaixat per reformes, el Metropol torna a acollir companyies teatrals, però també obre les portes perquè tots els tarragonins i tarragonines puguin visitar-lo. Aquest dimecres a la tarda serà la primera sessió de visita, durant la qual es podrà veure el resultat de les obres de millora, i admirar l'art que conforma cada racó de l'edifici. Aquest dimecres de sis a vuit de la tarda, i el divendres 8 de juny a la mateixa hora

El Serrallo sembla tret d'un conte de pescadors. El so del mar, les cases baixes i blanques i l'anar i venir de pescadors carregats de peix. El barri continua conservant l'encant de poble pescador que tantes altres ciutats han vist escolar-se. Tot i així, tampoc ha oblidat d'integrar-se en la ciutat. La Rambla està coberta de restaurants als quals baixa tota la ciutat, per a menjar un dels peixos més frescos que es poden trobar. El port i el barri viuen donant-se la mà, i les barques de families pescadores troben una llar als seus molls. Malgrat que no tot és perfecte, el Serrallo ha sabut conservar la seva essència.

Últim dia del Tarraco Viva, han estat setmanes intenses en que tota la ciutat ha viatjat a l'antiga roma per aprendre com vivien els nostres avantpassats. Malgrat que aquesta edició ha estat centrada en l'esport, i en la figura de l'esportista com heroi de l'antiguitat, la cultura, la societat, la política i les tradicions també han tingut el seu merescut espai. Aquest diumenge es clausura el major festival de recreació romana. El Recinte Firal del Palau de Congressos acollirà l'espectacle final de romans al carrer, una recreació dels artesans que situaven les parades a l'ombra dels carrers, una processó constant d'homes lliures i esclaus, de magistrats a criminals. Els grups de recreació habituals s'uneixen en aquesta representació. A les sis de la tarda, per dos euros.

Potser la història ens vol fer creure que les dones de l'antiguitat eren submises, dedicades exclusivament als fills i la casa, però desenes d'elles s'escapen entre les escletxes per explicar-nos històries de dones independents, fortes i autònomes. A l'antic Egipte, durant els tres mil anys de dinasties, diverses dones van assumir el control polític, aprofitant èpoques sense rei. Són expemples Ahhotep o Hatxepsut, de les primeres documentades, o Nefertiti o la mateixa Cleòpatra entre les útlimes. De totes elles en parla Irene Cordón, aquest dijous al Palau Firal i de Congressos de Tarragona

Aquest dimecres continua la mostra de teatre jove amb la reinterpretació d'un clàssic, "el Mercader de Venècia", de William Shakespeare. Una de les comèdies més conegudes del geni dels escenaris anglès,  de la mà de la productora Maria Mercè Sardà i el director Eloi Isern. El mercader de Venècia explica la història d'Antoni, que ha de pagar amb la seva pròpia carn el préstec que no pot retornar, i les seves peripècies per lliurar-se del prestamista. Serà a les nou del vespre, al teatre Tarragona.