Tornem al mateix lloc. La primera victòria a casa de fa dues setmanes ens aixecava i ens animava a pensar que podia ser l’inici d’un canvi de dinàmica definitiu. Doncs no, arribem a Olot i derrota, més enllà de la imatge. I per culminar-ho i seguir acumulant males sensacions, aquest dimecres ens acomiadem de la Copa Catalunya al camp del Prat.  

El Nàstic va perdre davant el Villarreal B. Primera derrota de l'etapa Seligrat. Nova derrota a casa. Però les sensacions que va deixar el partit van ser força contradictòries al resultat. Els jugadors van buidar-se, la intensitat i l’entrega va ser indiscutible, i l’actitud de l’equip va provocar que en diversos trams del segon temps fossin capaços d’ofegar al Villarreal. En un partit que llença per la borda un dels teus jugadors, Javi Bonilla, abans dels 20 minuts, els granes van tenir opcions reals de sumar alguna cosa positiva.

Trenquem la mitjana anglesa, però seguim evolucionant. Els de Seligrat també competeixen davant allò que fins ara no ens havien demostrat: l'adversitat. Per primera vegada al 2020 ens posem per sota al marcador, però es manté la imbatibilitat i l'equip acaba trobant el partit que més li interessava. Un empat més, seguim a 6 del descens directe, i ja a 16 del playoff. Potser és hora de centrar-nos definitivament en allunyar-nos de baix i oblidar-nos d'una utopia, sense intenció de treure la il·lusió a ningú, en absolut.