Segona derrota consecutiva al Nou Estadi, empatats a punts amb la zona de descens, l'equip que no vol guanyar i a més l'Arnau Curto deixa el programa. De debò, el Nàstic està fomut, i ara ve la part més difícil de la temporada... No sabem què passarà. De mooment, amb tot a Mallorca!
Naltros som molt de criticar, i sovint tindrem raó i d'altres no. Però és un fet mitjanament objectiu que des de que posem els "rèquiem" quan perdem... la setmana següent hi ha victòria. Esperem no haver de tornar a fer-los servir! Avui hem parlat sobre la victòria a Valladolid i sobre els propers partits VITALS que se'ns presenten les pròximes tres setmanes!
En la duració d'un programa del Canya Grana ens van marcar 3 gols que ens van enfonsar. I punt, i adéu, i tornem als réquiems. Una jornada que ens hauria anat de conya per remuntar el vol... doncs no. Tot i no caure en descens, hem de replegar files i tornar a guanyar a Valladolid!
No ha pogut ser. No hem pogut encadenar la quarta victòria consecutiva, però hem rascat un empat d'un partit que se'ns havia posat molt d'esquena amb els dos gols en ràfega del Sevilla Atlético. Això ha provocat que l'Anton Gasol s'hagi quedat afònic. Ara sí que necessita defenses de 5 (aspirines).
Per tercera setmana consecutiva fem un Canya Grana positiu, amb un somriure d'orella a orella i 10 punts de 12 possibles després d'aquesta victòria IN EXTREMÍSSIMA davant el Córdoba. Siguin números de play off o no, el Nàstic és el cinquè millor equip d'aquesta segona volta: que duri! Fins que trenquem la ratxa, ho celebrem amb una bona Canya Grana!
Feia 162 dies que el Nàstic estava en zona de descens. Ahir diumenge, a la Romareda, va ser l'últim. Estem fora del descens, però això no s'ha acabat. Ara comença la part més difícil: mantenir el que hem aconseguit. Al Canya Grana ho tenim clar: som "cholistes" moderats. Partit a partit!
I al tercer mes, el Nàstic ressuscita al Nou Estadi. Feia 90 dies que el Nàstic no aconseguia una victòria a casa, i aquest dissabte ho va aconseguir: és més, la victòria val el seu pes en diamant, ja que després de molt temps, els grana deixen la cua de la classificació. Avui al Canya Grana no hi ha rèquiem, sino que entonem l'Alel·luia! Esperem que la victòria no sigui pas un miratge...
Des d'avui i cada cop que el Nàstic empati o perdi, al Canya Grana us deleitarem amb un fragment d'un rèquiem d'un gran compositor a l'atzar. Així, tot i estar tristos, aprendrem una mica de cultura musical, que sempre va bé! Avui al Canya Grana hem parlat de l'empat del Nàstic davant l'Alcorcón, i del futur immediat d'un equip que cada cop fa més mala pinta...
