Sis de la tarda, Balcó del Mediterrani. Deu programes i Frames encara no hi havia anat, per tant avui tocava. De fet ho ha escollit Laia Poblado. Avui converso amb una professional apassionada i persona entusiasta. Reivindicativa i crítica.
Es nota que la professió l’apassiona, i al cap de cinc minuts capto que no només el periodisme sinó la vida en la seva més mínima porció. L’optimisme abraçat pel realisme és essencial a dia d’avui. Essencial i necessari.
L’estat actual de la professió no ens permet tirar flors. Tot i així me n’adono que, amb més o menys precarietat, cosa innegable i palpable, al meu voltant hi ha molta gent amb projectes.
Diuen que trobar l’equilibri és l’essència de la vida. Neutralitzar els moments negatius i potenciar els positius. Les turbulències d’un avió o aquell somriure que ens delata. El periodisme va arrelat a la vida, a la gent, a les persones, a tu. Avui seguim la ruta de Frames a la Part Alta de Tarragona, al "carreró de Sant Magí". És migdia i parar una estona ja toca.
El vent no refreda l’ambient. Són les tres tocades del migdia i el portal del Roser, tret de quatre turistes que ja deuen haver dinat, es veu buit, estranyament. La veritat és que per fer les fotos ja em va bé però sempre m’agrada que es vegi l’activitat de l’entorn. Però és clar… si no n’hi ha doncs… no n’hi ha. De fet millor, l’Enrique Canovaca arriba i ens reconeixem a l’instant.
La perspectiva ens permet veure els fets, les històries i realitats amb més maduresa i rigor. El periodisme d’avui dia és sotmès a l’actualitat, sovint tergiversant la qualitat per la quantitat i immediatesa. Relaxem-nos doncs, encara que siguin quinze minuts.
La vocació és la fermesa més gran del periodisme. L’actitud, les ganes i la il·lusió per allò que ets. Ser, aquesta és una de les adrenalítiques sensacions quan et poses davant un micròfon, davant una pantalla, una llibreta, una càmera. Treballes de periodista però sobretot ho ets.
Autodidacta rere l’objectiu de la càmera. Capta moments a Tarragona i arreu del món. Les fotografies viatgen de la targeta de memòria, a l’ordinador i d’aquest, algunes, al bloc historiesdunacamera.com. Ha treballat a quasi tots els àmbits de la comunicació però continua enamorada del mode manual de la seva rèflex.
