En el programa d’aquesta setmana, parlem de la música del s. XIX. La música d’aquest període va estar marcada per les tradicions literàries, l’interès pel folklore, el patriotisme, la independència i la nacionalitat.
Utilitzaven cançons folklòriques natives i danses del mateix estil per tal d’aconseguir un estil ètnic.
Aquest moviment musical era el nacionalisme. Aquest moviment va ser una reacció a la pressió del romanticisme germànic i l’òpera italiana que condicionava la música europea d’aquell moment. L’artista buscava la llibertat d’escriure amb elements propis del seu país i així ho van fer molts compositors de Rússia, Hongria, Finlàndia, Txèquia, Espanya, etc.
Els compositors del nacionalisme van ser: Dvořák, El grup dels Cinc, Grieg, Smetana, Chopin, Bartók, Kodály, Granados, Albéniz, Sibelius i molts més.
La Suite Karelia op. 11 de Sibelius i La melodia islandesa núm. 2 de Svendsen ens mostren el nacionalisme dels països nòrdics. També, Grieg va ser un altre compositor molt destacable conegut pel seu famós Concert per a piano i orquestra.
El nacionalisme txec amb Dvořák i Smetana: Les Danses Eslaves de Dvořák, compositor nacionalista txec juntament amb Smetana i Martinu, van crear-se sota la influencia de les danses hongareses de Brahms. Sembla ser que tot i utilitzar-se com a model, havien unes diferències importants entre elles. Per una banda, Brahms va utilitzar melodies populars i per l’altra, Dvořák només va fer ús dels ritmes característics de la música eslava.
Aquestes peces van tenir una bona acceptació en l’època i actualment, són les obres més destacables del compositor. El nacionalisme espanyol amb la versió per a guitarra de la famosa Asturias de Isaac Albéniz i el nacionalisme rus amb dos grans compositors com Borodín i Mússorgski.
