CLASSIC’S TARRAGONA – P.07: ‘La música programàtica’

El programa d’aquesta setmana es centrarà en la música programàtica.

El conflicte entre la música instrumental i el vincle literari al segle XIX va conduir a crear la música programàtica, tot i que era un tipus de música que ja existia en anteriors èpoques.

La música programàtica era aquella música instrumental relacionada amb un tema poètic, descriptiu a partir de la imaginació. La música aspiraba transmetre aquell tema imaginat.

Farem un petit recorregut per aquest tipus de música, ja que la gran majoria tenen una llarga durada.Vivaldi ja va fer la seva música programàtica amb Les Quatre estacions, tot i que alguns la designen sota el nom de música descriptiva perquè descriu elements reals com els ocells.

Amb Berlioz neix la simfonia programàtica amb una de les seves grans obres: La Simfonia fantàstica. Una peça que va escriure basant-se en la seva vida personal descrivint el seu amor cap a l’actriu anglesa Harriet Smithson.

Liszt va crear un nou gènere musical basat en la música perogramàtica: el poema simfònic.

La temàtica es basava en motius literaris. Un dels segus grans poemes simfònics va ser Els preludis.

Camille Saint-Saëns va escriure dos poemes simfònics: El Carnaval dels animals i la famosa Dansa macabra. Aquesta última és una de les seves obres més famoses, tot i que en la seva època ve tenir poc èxit. La va estrenar al 1874 i es va inspirar en un poema de Henri Cazalis.

El programa finalitza amb una gran BSO: Braveheart, escrita pel gran compositor James Horner.