Compartir
PUBLICITAT

Els Jocs Mediterranis de Tarragona haguessin suposat una de les cites esportives més importants del 2017. Sense un Mundial, sense una Eurocopa, sense uns Jocs Olímpics com a rivals, hagués estat un esdeveniment d’impacte en tots els països que formen el Mediterrani i hagués tingut una repercussió molt més alta que la que tindrà en el 2018.

PUBLICITAT

Amar Addadi, president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, va confirmar l’onze de novembre del 2016 l’ajornament definitiu de la cita que havia d’albergar Tarragona. Un ajornament motivat per “les repercussions financeres” derivades del retard en la formació d’un govern a Espanya” i que conseqüentment va fer que l’organització dels Jocs formulés una petició per ajornar-los.

La decisió d’aplaçar els Jocs no va agafar a ningú per sorpresa. Dies abans de confirmar-se, el mateix Addadi ja apuntava la possibilitat de posposar-los. Els Jocs estaven pendents de rebre 9 milions d’euros del govern espanyol per poder cobrir el pressupost operatiu i 3 milions més per finançar les obres del centre aquàtic. Les partides, però, encara no s’havien concretat. La incògnita de saber si arribarien aquests diners i el fet d’haver aconseguit només poc més de la meitat dels 20 milions previstos per patrocinis van ser dos factors claus en l’ajornament.

En la roda de premsa oficial per anunciar l’ajornament dels Jocs, Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, va remarcar que la decisió estava motivada perquè “hem tingut un govern espanyol en funcions durant 10 mesos i això ha impedit que es pogués concretar el finançament previst amb l’Estat”. Malgrat això, va reconèixer que “la confiança del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis segueix intacta i així ens ho ha expressat el seu president, Amar Addadi”, va dir el batlle.

En aquest sentit, també va explicar que a la reunió amb el CIJM s’hi van plantejar tres possibilitats: “mantenir el 2017, prorrogar al 2018 o renunciar a la celebració”. Aquesta última opció va se descartada ràpidament “pels compromisos ferms que existeixen”, va dir. Finalment, va anunciar que tan el Comitè com l’organització proposaven la opció del 2018, una opció que finalment s’ha acabat complint.

L’endarreriment dels Jocs va suposar un sobrecost  de prop d’un milió d’euros, segons va reconèixer Josep Fèlix Ballesteros un més després de l’anunci. El 98% d’aquests diners es basava en la pròrroga de la plantilla de l’organització i la resta, al marxandatge que era “perfectament assumible”. D’aquest cost extra, va dir que no aniria a càrrec de l’Ajuntament tarragoní sinó que seria assumit per l’esponsorització i pel pressupost operatiu.

PUBLICITAT