Els municipis de l’Alt Camp, Conca de Barberà i Tarragonès per on passa l’R13, que uneix Barcelona i Lleida passant per Valls des de Sant Vicenç de Calders, faran un front comú per reclamar més i millors freqüències a Renfe i Adif.
Aquest dimarts s’han reunit a Valls i han consensuat una moció que s’aprovarà als respectius plenaris. També sol·licitaran una reunió formal amb Adif, Renfe, Rodalies i el ministeri de Transports. Els representants municipals s’han reunit durant aproximadament una hora a l’ajuntament de Valls. Els alcaldes han reclamat a Adif que faci els talls per manteniment a les vies a la nit. De fet, han assegurat que l’R13 és l’única línia ferroviària del país on el manteniment no és nocturn, sinó que es fa de quarts de deu del matí a quarts de dues del migdia. Això impedeix que en aquesta franja hi circulin combois. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, concreta quins horaris nous reclamen.
Farré també ha criticat la campanya de publicitat que aquests dies duu a terme Renfe on s’agraeix “la paciència” als usuaris i on es destaquen millores en el servei.
Finalment, els alcaldes han destacat que un bon servei ferroviari ajudaria a descongestionar l’AP-7 i a millorar la qualitat de vida dels habitants d’aquestes comarques, i han demanat més bones connexions entre les capitals de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.
La plataforma Aturem els molins ha recollit 2.500 signatures contra el projecte de central eòlica amb sis aerogeneradors de grans dimensions que s’està tramitant a Montbrió del Camp i Riudecanyes (Baix Camp).
Aquest dimarts al matí, han presentat les al·legacions a l’Ajuntament de Montbrió del Camp. El portaveu de l’entitat, Pau Arasa, ha assegurat que els aerogeneradors “aniquilen els dos motors de la comarca: l’agricultura i el turisme”. Des de la plataforma afirmen que és un “frau de llei” perquè la central eòlica s’ha dividit en sis projectes, un per cada aerogenerador, tot i que es tracta d’un únic parc. A més, creuen que s’ampliarà el nombre de molins perquè la línia d’evacuació està “sobredimensionada”.
Tesera Energia i Mevak Energia projecten sis aerogeneradors de 180 metres d’alçada sumant el tronc i la pala a Montbrió del Camp i a Riudecanyes. L’electricitat generada serà transportada fins a una nova subestació situada a Montbrió del Camp i des d’allà s’aixecarà una línia d’alta tensió de 66 kV fins a la subestació del complex industrial químic de la Poble de Mafumet (Tarragonès). La línia aèria seria de 91 torres de més de 20 metres, a excepció d’un tram soterrat entre Reus i Constantí.
Les companyies Tesera Energia i Mevak Energia que estan tramitant els aerogeneradors són propietat de la família Villar Mir, de l’exministre franquista i oligarca Juan Miguel Villar Mir, mort l’any passat i que ostenta diverses companyies energètiques a l’estat espanyol.
Actualment, tenen un conglomerat d’empreses dedicades a la construcció de parcs eòlics i la distribució d’energia elèctrica, principalment. La CUP també ha presentat al·legacions al projecte. A través d’un comunicat han dit que el desplegament de renovables està “al servei dels interessos privats i especulatius de grans empreses”. I han assenyalat a Repsol dient que servirà per “abastir” aquesta companyia.
Les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre han registrat 36 aturats menys durant el mes de novembre, una reducció del 0,09%, segons dades del Ministeri de Treball d’aquest dimarts. El mes passat es van registrar 38.076 persones sense feina, 15.550 són homes i 22.526 són dones.
Són 1.647 menys que fa un any, un 4,15% menys d’atur que al mes de novembre de 2024. 2.943 aturats tenen menys de 25 anys. D’altra banda, les comarques tarragonines i ebrenques compten amb 350.030 afiliats a la seguretat social, 7.564 més que el mateix mes del 2024, el que representa un 2,21% d’increment. Respecte a l’octubre, hi ha 5.963 menys afiliacions, una reducció de l’1,68%.
Pel que fa a la reducció de l’atur, a Tarragona i l’Ebre se situen per darrere de Girona, Lleida, i Barcelona, on el nombre d’aturats s’ha reduït al voltant d’un punt. Dels 38.076 parats, 1.323 s’han registrat al sector agrícola, 3.281 a la indústria, 3.007 a la construcció i 27.115 al sector serveis. 3.350 persones sense feina no han tingut una feina prèvia. Només als serveis s’han registrat més aturats, 249 més que a l’octubre.
En el cas dels contractes, se n’han creat 17.988. Són 5.698 menys que a l’octubre, una reducció del 24,06%, 201 menys que el mateix mes de 2024, un 1,11% de caiguda. 7.523 han sigut indefinits, 2.665 menys que el mes anterior (-26,16%) i 924 menys que el novembre de 2024 (-10,94%). El nombre de contractes han estat 10.465, 3.033 menys que el mes d’octubre (-22,47%) i 723 més que una any abans (7,42%).
Els fets delictius registrats al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre durant els primers nou mesos de l’any han baixat un 7,6% respecte el mateix període de 2024, especialment els robatoris amb violència i intimidació -que cauen un 17,4%, amb 797 casos- així com les entrades a domicilis -un 12,4% menys i 1,676 casos-.
Segons el Ministeri de l’Interior, fins el mes de setembre d’aquest 2025 s’han reduït els homicidis i assassinats en un 53,8% -passant de 13 a 6 casos- però han pugen fins els 421 casos els delictes contra la llibertat sexual -un 14,4% més-. Entre els municipis de més de 20.000 habitants, el Vendrell -amb -22,24- i Salou -amb -20,8%- són els que més redueixen la criminalitat, que únicament creix a Valls, amb un 3% més.
Les estadístiques fetes públiques pel govern espanyol pel període entre gener i setembre d’enguany presenten xifres a la baixa en pràcticament tots els capítols. La criminalitat convencional se situa en 28.981 fets, baixant un -6,8%. Encara més recula la cibercriminalitat, un dels àmbits amb més increments els últims anys, que s’ha reduït un 11,8% -amb 5.236 casos-.
Els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional han detingut aquest dimarts 15 persones en un dispositiu amb més de 20 entrades contra la banda dels Trinitaris per assalts violents i tràfic de drogues. Els dos cossos han fet escorcolls a la demarcació de Barcelona i Salou, i han intervingut armes de foc i blanques, drogues, diners en efectiu, material informàtic i telefonia mòbil.
El dispositiu s’ha desplegat a primera hora d’aquest dimarts a locals i domicilis dels principals investigats. A Salou s’han fet, com mínim, dues entrades en dos pisos d’un mateix home, que ha quedat detingut. El dispositiu ha comptat amb més de 300 efectius entre els dos cossos policials.
Entre els agents que hi han participat hi ha membres del Grup Especial d’Intervencions, BRIMO, ARRO, unitat canina, la de drons, la científica, la sala regional de comandament, agents de Seguretat Ciutadana i efectius d’investigació.
Per tal de gestionar tot el dispositiu, s’ha establert un Centre de Coordinació amb els màxims comandaments de la Divisió d’Investigació Criminal de Mossos d’Esquadra i de la Policia Nacional. El cas està sota secret de les actuacions.
L’Ajuntament de Tarragona ha anunciat aquesta setmana dues novetats en el projecte de rehabilitació del Teatre Metropol. D’una banda, l’Ajuntament ha confirmat que el projecte ha obtingut la concessió provisional del 2% cultural de l’Estat, una aportació que suposarà més de mig milió d’euros addicionals per a la recuperació dels elements jujolians i la consolidació estructural de l’edifici. De l’altra, el consistori ha anunciat la compra dels baixos i del primer pis del número 8 del carrer Méndez Núñez, un espai de 400 metres quadrats que s’incorpora al pla director del Metropol.
Aquesta adquisició permetrà crear nous usos complementaris com un centre d’interpretació dedicat a Josep Maria Jujol, una botiga i un restaurant, així com habilitar un nou accés directe al jardí i al teatre, fet que millorarà l’accessibilitat, la seguretat i la funcionalitat del conjunt. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales ha afirmat que amb la incoorporació d’aquests nous espais el projecte “guanya” en tots els aspectes.
Pel que fa a les obres, iniciades el juliol del 2024, els treballs han inclòs la restauració de decoracions jujolianes, la renovació de fusteries molt deteriorades, la impermeabilització de l’edifici i l’actuació d’emergència sobre diverses vigues en mal estat.
L’Ajuntament subratlla que el procés avança condicionat per la detecció d’algunes patologies estructurals, però manté l’objectiu de convertir el Metropol en un espai cultural ampli i polivalent. La reobertura es farà, remarquen, només quan l’equipament estigui en condicions òptimes.
Una dotzena d’activitats donaran veu a la 5a edició de la Setmana dels Drets Humans
Aquest matí s’ha presentat el programa d’activitats en un acte impulsat per la Coordinadora d’ONG’s de Tarragona i l’Ajuntament.
Del 10 al 18 de desembre, en aquesta cinquena edició el programa comptarà amb 13 activitats entre exposicions, xerrades, visites guiades, tallers i la gran novetat d’aquest any, el certamen literari. Totes les activitats i horaris es poden consultar a través d’aquest enllaç.
La consellera de Cooperació, Cecilia Mangini, ha destacat la importància de conèixer i descobrir experiències a través dels diferents actes que es celebraran.
Durant l’acte de presentació també s’ha fet la lectura del manifest a càrrec de Lucía Fernández, membre d’Enginyeries Sense Fronteres de Tarragona.
El grup parlamentari d’ERC defensarà al Parlament de Catalunya que la Generalitat acabi amb l’abandonament de les ‘cases de colors’ de Campclar.
“Aquí hi viuen vora 2.000 persones, i la Generalitat, com a propietària de més de la meitat dels pisos i dels espais comunitaris, té el deure de revertir les actuals condicions d’inseguretat i insalubritat que afecten greument la qualitat de vida de la gent”, expressa la diputada i vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans, qui defensarà una proposta de resolució per impulsar un pla integral que permeti revertir la situació.
Sans reivindica una vida digna per als residents de les ‘cases de colors’, on la propietat dels habitatges es reparteix entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i privats, mentre que els espais comunitaris són d’Incasòl. Davant d’aquest escenari, els republicans reivindiquen la creació d’una taula de treball amb tots els agents implicats per elaborar una resposta coordinada, així com reforçar el patrullatge dels Mossos d’Esquadra.
D’altra banda, el conseller Xavi Puig recorda que és important que l’Ajuntament defensi la gent del barri davant la Generalitat, tal com es va aprovar en el darrer ple, on la moció presentada pel veïnat de les ‘cases de colors’ va acabar esdevenint declaració institucional.
La CUP de Reus ha celebrat, a través d’un comunicat, que s’hagi posat data a la concessió dels terrenys en desús de l’estació de trens. Els cupaires expliquen que han demanat reunir-se amb l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i amb la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, per no perdre “una gran oportunitat de guanyar zona verda i millorar la connectivitat a la ciutat”. A més, aposten perquè el projecte final “sigui treballat amb el veïnat”.
És per això que volen compartir amb l’equip de govern la proposta que ja es va presentar l’abril de 2023 i que preveia una gran zona verda, una zona per a aparcament de vehicles i una passarel·la per a vianants i bicicletes per sobre les vies que connectaria el passeig de la Boca de la Mina amb el centre de la ciutat.
La CUP també ha recordat que aquesta és una “reivindicació històrica” del seu partit, el qual “ja es va socialitzar amb els veïns dels barris afectats amb molt bona rebuda”.
Per altra banda, els cupaires rebutgen que en aquesta nova zona s’hi construeixi habitatge. “No podem tolerar que serveixi per fer-hi una nova promoció urbanística que enriqueixi promotores privades”, assenyalen en el comunicat.
Un gelat artesà de l’empresa reusenca Gelats i Torrons Xixona ha estat coronat com el millor d’Europa en la competició internacional celebrada en el marc del MIG 2025 Experience, que ha tingut lloc els dies 1 i 2 de desembre a Longarone (Itàlia), considerada la capital europea de la gelateria.
El gelat guanyador, batejat com ‘Catalanet Ganxet’, és una elaboració única que combina torró d’avellanes de Reus, salsa de vermut amb taronja i carquinyolis. Aquesta creació ha representat Espanya en una competició que ha reunit mestres gelaters de 12 països, cadascun seleccionat després de guanyar la fase nacional al llarg del 2025.
Els reusencs Núria Del Cacho i Ahmed Atamna, propietaris de Gelats i Torrons Xixona, han recollit el guardó després que el jurat internacional situés el ‘Catalanet Ganxet’ en primera posició, superant les propostes d’Eslovènia i Luxemburg, que han completat el podi.
La participació de Gelats i Torrons Xixona al MIG 2025 Experience va ser possible gràcies a la primera Festa del Gelat de Reus, celebrada el maig passat i organitzada per l’Espai Boule i l’organització reusenca DomSpain. L’esdeveniment formava part del projecte europeu GelatOn The Road i va reunir més de 1.300 persones en dues jornades que van permetre tastar i votar els gelats participants. En total, es van repartir més de 5.200 degustacions.
El certamen reusenc va escollir el ‘Catalanet Ganxet’ com a representant estatal per a la final internacional, una decisió que ara es confirma amb l’èxit assolit a Itàlia.
Els Mercats de Reus engeguen la seva campanya de Nadal. Una vegada més, els mercats han preparat una campanya amb sortejos per agrair la fidelitat dels clients que compren habitualment i incentivar les compres durant les festes.
Cada compra al Mercat Central i al Mercat del Carrilet es transformarà en butlletes per optar a xecs de compra de 100 euros, lots d’estris de cuina i, en el cas del Carrilet, també calendaris amb receptes.
En total es repartiran 4.000 euros en premis per comprar als dos mercats fins a finals de febrer; els sortejos finals de Nadal tindran lloc el 14 i 15 de gener, i el lliurament de premis es farà els dies 21 i 22 de gener a cada mercat.
A banda, s’han preparat una vintena d’activitats d’entre tallers, espectacles i activitats infantils i tradicionals.
El pessebre de clicks de Playmobil tornarà a omplir un taulell de cada mercat, de la mà de Jordi Mariné, fins al 10 de gener, mentre que dues maquilladores d’Always MakeUp pintaran la cara de nens i nenes amb elements nadalencs (el 2 de gener al Carrilet i el 5 de gener al Mercat Central).
El proper diumenge 7 de desembre tindrà lloc la 5a edició de la Imperial Tarraco Trail, organitzada pel Club Alliberadrenalina i amb el suport i col·laboració de Tarragona Esports i l’Ajuntament de Tarragona.
La prova ha superat els 500 inscrits i comptarà amb 4 recorreguts, la Imperial Trail de 26km, la Trail TGN de 12km i puntuable per la Lliga Trail TGN, la Caminada TGN i la Marxa Nòrdica TGN que es última prova puntuable del Circuit Català de Marxa Nòrdica de la FEEC.
Aquesta edició, per motiu de les obres de millora de la llera del riu Francolí, tindrà el punt de sortida i arribada al barri de Sant Salvador, al costat de les instal·lacions Esportives Municipals, cedides per Tarragona Esports. A les 9:00h tindrà lloc la sortida de la Imperial Trail de 26km i a les 9:30h la resta de distàncies.
El montblanquí Ivan Besora ha estat reelegit president d’Adifolk, l’entitat que promou la cultura popular i el folklore de Catalunya arreu del país i també a nivell internacional. Besora és president de l’entitat des del 2018, i ara ha renovat fins al 2029 per tercer mandat consecutiu, encapçalant l’única candidatura que s’ha presentat per dirigir l’entitat.
A banda de Besora, també forma de la junta la montblanquina Núria Benet, que també renova en el càrrec de vocal de protocol.
L’entitat té un estret vincle amb Montblanc, tenint en compte que aquest any va estrenar la seva subseu de les comarques de Tarragona a la Torre de la Panera de Montblanc, on també s’hi ha dipositat l’arxiu històric de l’Associació per ala Difusió del Folklore de Catalunya Adifolk.
La nova junta directiva d’Adifolk està integrada per Oriol Ramírez Carol (Les Fonts), com a vicepresident 1r; Joan Fuentes Giné (Falset), com a vicepresident 2n; Josep Vilà Sucarrats (Prats de Lluçanès), com a secretari; Enric Capdevila Vallès (Barcelona), com a tresorer.
En la junta d’Adifolk s’hi sumen 7 vocalies. A més de la de Núria Benet, vocal de protocol; també hi ha Montse Auguets Congom Canes (Solsona), vocal de relacions públiques; Marc Ballarà Rodríguez (Sant Vicenç de Castellet), vocal de direcció musical; Amadeu Ribas Pau (Santa Coloma de Cervelló), vocal de logística; Dani Viñallonga Villaroya (Mollet del Vallès), vocal de màrqueting; Víctor Duaigües Simó (Juncosa), vocal de relacions internacionals; i Biel Fargas Navarro (Falset), vocal d’escoles.
Adifolk continuarà treballant en la difusió de la cultura i catalana i en la seva internacionalització. En aquest sentit, ja han anunciat que el proper Aplec Internacional, el 38è, tindrà lloc a Estocolm del 14 al 16 d’agost de 2026.
