Subscriu-te:

Necessitem més Capmany

Maria Aurèlia Capmany és una dona que no es pot descriure amb una sola paraula. Escriptora, activista, lluitadora, feminista, enamorada de Tarragona. Enguany, en motiu de l'any Maria Aurèlia Capmany, es recorda la seva necessària figura en el teixit social i en les biblioteques. El seu missatge continua marcat en pedra a dia d'avui, quan les seves paraules i la seva lluita continua tant vigent com el dia que les va escriure. Per recordar-la el teatre Metropol acull l'exposició Això era i no era: Maria Aurèlia Capmany amb nosaltres, que s'inaugura aquest divendres. Per saber-ne més, sobre ella i tot el que representa, podeu escoltar el lletraferits d'aquesta setmana a la nostra pàgina web.

Últims episodis:

Ja hi havia humans a les Filipines fa 700.000 anys


Fa  700.000 anys ja hi havia humans a Filipines. Una nova data al calendari de al humanitat que han marcat els investigadors de Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Les troballes del jaciment de Kalinga confirmen que la primera ocupació és deu vegades més antiga del que es pensava. Han utilitzat tècniques fisioquímiques, que analitzen l'anomenat paleomagnetisme, ha permès als científics datar les restes. Aquests descobriments a Luzón plantegen un nou escenari, i molts dubtes nous sobre com es va extendre l'ésser humà pel planeta.

Un 4 de 8 etern


Cada coca de la Rambla Nova està separada per un monument dedicat a un element important de la ciutat o de la seva història. Començant a caminar pel Balcó del Mediterrani, la tradició de tocar ferro inicia el recorregut, però partint de la plaça Imperial Tarraco, el primer que trobem són els castellers, immortalitzats en una enorme escultura metàl·lica anomenada Monument als Castellers. Un 4 de 8 imponents que s'alça de la mà de  l'escultor català Francesc Anglès i Garcia, des de maig de 1999. 222 persones formen el castell, comptant els tres músics i el cap de colla. Entre la pinya, algunes cares reconeixibles, com Picasso, Pau Casals, Gaudí o Miró.

Els escipions que no ho eren


Alguns dels morts de Tarragona s'enterraven a la necròpolis, però aquells que morien llunym lluitant en defensa de l'imperi romà, no tenien la sort de ser enterrats a la seva ciutat. En honor a aquests es va construir la Torre dels Escipions. A la primera meitat del segle IdC, tot just al costat de la Via Augusta, la principal artèria d'entrada a la ciutat, s'alça el que quda d'aquest monument funerari. Aquest però, i en contra del que indica el seu nom, no està dedicat als escipcions. Un error d'interpretació li ha donat aquest nom a la torre que, en realitat, presenta dues figures d'Atis, una divinitat oriental funerària.

On descansen els romans


El patrimoni que ens ha deixat l'imperi romà és pràcticamen inesgotable. A Tarragona comptem amb un testimoni de cada element de la vida de l'antiga romà, des d'on vivien, on treballaven, quins eren els seus espais d'oci i també, inevitablement, on descansaven després de la mort. La necròpolis de Tarragona és una de les més ben conservades. Es calcula que les primeres persones enterrades van ser el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, morts a l’arena de l’amfiteatre l’any 259 dC. Així, la necròpolis va créixer de forma exponencial el segle V, quan es va construir la basílica en record als màrtirs.

Un oasi de la rutina diària


L'estiu és moment de sol, platja i descans. Tarragona té molt a oferir en aquest sentit, amb una gran quantitat de platges i cales per eliminar l'estrès del dia a dia. Una d'elles és la cala fonda, també coneguda com a Waikiki. Una cala que actua d'oasi urbà, petita i envoltada d'arbres, per poder gaudir d'un espai de pau i tranquil·litat.A set quilòmetres del centre de la ciutat, la seva dificultat en accedir-hi ha permès que mantingués l'encant de les platges verges. Acompanyada d'un passeig pels boscos del voltant, es converteix en un espai preferit pels tarragonins per a descansar.

Que és el Dixieland?


Un cop d’ull al futur


De moment no tenim cotxes voladors, ni robots conscients que ens facin de mainadera, tal com es pensaven les persones de dècades enrere. El futur és el gran misteri, i cadascú el construeix com considera. La literatura i el cinema estan plens de conjutures, d'especulacions sobre que li pot deparar a la humanitat els segles que estan per venir. Totes aquestes idees les recull l'exposició "ANY 2100", que acull el Cosmocaixa fins a finals de juliol. Ideal per tots aquells que s'hagin preguntat mai sobre el que li depara a la humanitat i com superarà tots els reptes que li esperen.