Aquells que no confiaven amb la gent de la casa, una abraçada fortíssima. No és qüestió de tenir més o menys ADN: es tracta de sentir els colors. I això va més enllà de tot. Ahir Carbia, Oliva, Domingo i Guiu van ser quatre dels cognoms que van obrir la porta a un futur Nàstic liderat per gent de quilòmetre zero. Que duri. I que el club hi confiï d'una vegada per totes.

Una victòria, un empat: 4 de 6 i porteria a zero en lliga. De fet, tècnicament no hem encaixat en els últims tres partits, si considerem que els gols en contra no són gols encaixats. Sigui com sigui, sembla que aquest Nàstic és diferent, i potser millor. Optimisme moderat, ja que malgrat tot sabem que els símptomes de millora del Nàstic no solen durar: esperem que aquest cop sí.

La derrota estava en moltes travesses. Equip de la zona baixa contra el segon classificat, moltíssimes baixes sensibles al mig del camp i a la davantera, Castàlia a petar… però tot i així el Nàstic va donar la cara i la va tenir per guanyar.

Seguim vius. No hem perdut. Se suposa que lo de fer Playoff està molt difícil però som-hi amb l'objectiu de fer Copa del Rei: perquè sí, si no som dels 8 primers, potser no juguem aquest torneig. Però vaja, que nosaltres aquí estarem igual, eh? Fent la rissa i parlant del club.

Com més aviat ho assumim, millor. Ara mateix som carn de Tercera Divisió. Fa mal dir-ho. Però més mal fa brindar amb cava amb la teva família desitjant un bon inici de temporada pel Nàstic i que et remuntin un 0-2 a casa del cuer fent un espectacle dantesc en defensa.

Si la mitjana anglesa és allò de guanyar a casa i empatar fora, ahir el Nàstic es va abonar a la mitjana francesa. Empatar a fora i empatar a casa. Ni guanyar ni perdre. I en cas que vagis perdent, algo farem per empatar, encara que sigui de penal.

El concepte “justícia” és força subjectiu. La setmana passada el Castelló va considerar “justa” la victòria davant el Nàstic per 3-2 a l’últim minut, i ara el Nàstic, fent un partit justet davant el València Mestalla, considera que es va fer justícia per la injustícia a Castàlia amb un gol al 92.