Els canvis socials marquen el tempo de la nostra rutina. A nivell polític, a nivell de territori i, en definitiva, a nivell d’humanitat, estem sent testimonis d’una polarització ideològica produïda per les diferents convulsions socials. Els mitjans de comunicació són un eix fonamental dins una globalització més que patentada.
La perspectiva ens permet veure els fets, les històries i realitats amb més maduresa i rigor. El periodisme d’avui dia és sotmès a l’actualitat, sovint tergiversant la qualitat per la quantitat i immediatesa. Relaxem-nos doncs, encara que siguin quinze minuts.
L’estat actual de la professió no ens permet tirar flors. Tot i així me n’adono que, amb més o menys precarietat, cosa innegable i palpable, al meu voltant hi ha molta gent amb projectes.
Autodidacta rere l’objectiu de la càmera. Capta moments a Tarragona i arreu del món. Les fotografies viatgen de la targeta de memòria, a l’ordinador i d’aquest, algunes, al bloc historiesdunacamera.com. Ha treballat a quasi tots els àmbits de la comunicació però continua enamorada del mode manual de la seva rèflex.
Sis de la tarda, Balcó del Mediterrani. Deu programes i Frames encara no hi havia anat, per tant avui tocava. De fet ho ha escollit Laia Poblado. Avui converso amb una professional apassionada i persona entusiasta. Reivindicativa i crítica.
Somniem, respirem, sentim, ens comuniquem… els humans ens qüestionem el que passa al nostre voltant, necessitem trobar respostes a allò que ens envolta. Humans, persones, usuaris, oients, audiència… adulta, i no tan adulta. Sovint els infants passen desapercebuts a l’hora de ser considerats actius socials. Hi són però els protegim. Massa? Els informem de tot allò que passa al seu voltant? Com s’ha d’informar al públic més petitó en una societat sobre-informada? L’INFOK, emés a Televisió de Catalunya, és un dels tres informatius d’Europa, l’únic del mediterrani, dirigit a nens i nenes.
La vocació és la fermesa més gran del periodisme. L’actitud, les ganes i la il·lusió per allò que ets. Ser, aquesta és una de les adrenalítiques sensacions quan et poses davant un micròfon, davant una pantalla, una llibreta, una càmera. Treballes de periodista però sobretot ho ets.
Es nota que la professió l’apassiona, i al cap de cinc minuts capto que no només el periodisme sinó la vida en la seva més mínima porció. L’optimisme abraçat pel realisme és essencial a dia d’avui. Essencial i necessari.
