Setmana intensa a Can Nàstic. Tres partits i el mercat de fitxatges obert. Hem superat els dos primers enfrontaments, cap victòria, per variar, però amb una millora notable i més que evident. L’equip ha crescut en solidesa, en ambició, en confiança i, sobretot, en intensitat. Va quedar clar a Llagostera. Aquests darrers anys han provocat que tots celebrem sobremanera els moments d’un Nàstic intens i que s’ho deixa a tot, perquè no hi estem acostumats, no ha estat la norma, ha estat l’excepció.

Ha arrencat el 2020 i res ha canviat. Un partit, visita al camp de l'últim, i l'equip deixa remontar-se un 0 a 2 per acabar sumant un empat insuficient després d'un altre partit mediocre. Al pou de la classificació, 10 dies de mercat, 0 moviments i la possibilitat de descens que cada setmana és més real.

Arranquem el 2020 i, per anar variant, ho fem agafats i pendents del mercat d’hivern. Perquè? Doncs perquè una temporada més, aquesta a segona b, arribem al gener en zona de descens, després d’una primera meitat de temporada nefasta i havent canviat ja d’entrenador.

Toca posar els peus a terra. Ens hi han tornat a obligar. El partit a Buñol no és més que una confirmació de la realitat actual d’aquest Nàstic de Tarragona. Dues victòries seguides amb Seligrat, contra dos rivals destinats a lluitar per mantenir-se, i la sensació que tenim opcions clares d’arribar a playoff i pujar. A tots ens passa, però la realitat diu que tornem al playout i que estem a la jornada 17, no a la 5. Toca sortir de baix, toca patir, i ser conscients que som on som i perquè ens ho mereixem.

El Nàstic va perdre davant el Villarreal B. Primera derrota de l'etapa Seligrat. Nova derrota a casa. Però les sensacions que va deixar el partit van ser força contradictòries al resultat. Els jugadors van buidar-se, la intensitat i l’entrega va ser indiscutible, i l’actitud de l’equip va provocar que en diversos trams del segon temps fossin capaços d’ofegar al Villarreal. En un partit que llença per la borda un dels teus jugadors, Javi Bonilla, abans dels 20 minuts, els granes van tenir opcions reals de sumar alguna cosa positiva.

Sembla que l’efecte Seligrat comença a convertir-se en una realitat. 2 de 2, dues victòries seguides per primera vegada aquesta temporada. I per primera vegada després d’anys. Davant el Villarreal B, el Nàstic té l’opció de seguir amb la ratxa de victòries. Ara bé, toca centrar-nos en un altre apartat. Toca donar les gràcies.

Ho sabem per experiència, cal, ara, ser més prudents que mai. Cal esperar un mínim de partits més per posar-nos a valorar si ha canviat tot, si em deixat enrere la mala dinàmica. Ara bé, vam guanyar, no ho deixem tampoc de costat. Vam guanyar en el debut de Toni Seligrat. Primer partit del míster de Torrent, i, per mi, vam veure ja clarament les bases del que ha de ser el seu Nàstic. I els dos grans objectius complerts. El primer, evidentment, guanyar. El segon, fer-ho deixant la porteria a 0.