El Festival Internacional de Teatre de Tarragona, el FITT, ha realitzat aquest 2017 la seva quarta edició, consolidant-se amb una base de públic fidel i una programació de qualitat.
____________
Obrim el teló dels teatres tarragonins per donar la benvinguda a la quarta edició del FITT, el Festival Internacional de Teatre de Tarragona, una aposta important de la ciutat en favor del teatre contemporàni. Són deu dies de juliol durant els quals la ciutat sencera es converteix en l’escenari d’artistes d’arreu del món, que presenten obres que se surten del marc de la dramatúrgia clàssica. Aquesta edició ha estat plena de novetats, començant per la bona notícia de que el festival es celebrarà anualment. A més enguany es va inaugurar el Young FITT, una proposta de teatre diferent. Sis companyies van presentar el seu espectacle al Metropol per sotmetre’l a la votació del públic.
La inauguració d’aquesta edició va ser especialment significativa per aquells que el segueixen des de la primera edició.
I és que l’espectacle inaugural va anar a carrec dels italians de Luciano Melchionna, amb l’obra Dignità Autonome de Prostituzione.
L’obra havia estat l’encarregada d’inaugurar la primera edició del festival, converint el Metropol en un bordell ple de música, circ i teatre.
Joan Negrié és el director del FITT.
El Young també inclou workshops oberts al públic i sopars als jardins del Metropol on públic, actors i companyies van poder conversar sobre l’obra que acabaven de veure. El FITT té una clara vocació divulgativa, tant de les companyies teatrals com del propi teatre contemporània.
Negrié, havent acabat l’edició, el valorava de forma excel·lent.
Algunes de les obres que van ocupar l’escenari van ser El fill que vull tindre, de la companyia El Pont Flotant, de València; el concert de Blaumut o la reconeguda HEY TIUS! MOLA! Nigel Planer, en anglès i català, sobre la vida del conegut actor, qui es representa a si mateix.
Dotze propostes de 6 països diferents van construïr l’edició més multitudinària del FITT. Les companyies d’Hongria, Àustria, Itàlia, Espanya i França, van ajudar a solidificar el futur del festival i convertir-lo en un imprescindible de l’escenari dramatúrgic tarragoní.
