Salomó resta pendent dels resultats de les proves d’ADN als 22 cossos trobats a la fossa comuna del cementiri, la primera exhumada al Camp de Tarragona. Es va obrir fa just un any, a petició d’un parell de famílies de Bell-lloc (Pla d’Urgell) que sabien amb certesa que els seus fills havien estat enterrats a Salomó. Són els primers cossos que intentaran ser identificats. Un any després de l’obertura de la fossa, on s’hi van trobar les restes de 22 soldats morts el gener del 1939, aquest municipi d’uns 500 habitants espera que es resolgui la incògnita que plana sobre la identitat de tota la resta de cossos que van aparèixer amuntegats en una fossa comuna a tocar del mur del cementiri.
En l’actualitat una placa commemorativa recorda l’indret.Els morts es carregaven en un carro i un cop al cementiri eren transportats en llitera fins a la fossa, on es bolcaven, una imatge que li va quedar gravada al cervell d’un vilatà, testimoni de l’existència de la fossa, quan només tenia 9 anys. També n’hi ha documentació escrita de l’època.
Després de la recerca arqueològica i antropològica, la tercera fase se centra en l’estudi de l’ADN per identificar el màxim nombre possible de víctimes, que es porta terme a la Universitat Autònoma de Barcelona, encreuant amb els perfils genètics dels familiars de desapareguts que han donat una mostra d’ADN. S’espera que amb les anàlisis s’identificaran els dos joves soldats de Bell-lloc, Josep Bellet Pérez i Ramon Carné Pereta, i que les seves famílies podran recuperar les restes. Porten més d’una dècada batallant-hi i estan a punt d’aconseguir-ho.