Agnès Llorens, responsable de comunicació del Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el REC, ens desgrana els detalls de la que enguany és ja l’edició número 21 d’un festival més que consolidat i referent al territori.
Una vintena d’estrenes entre l’1 i el 8 de desembre, de les quals la meitat d’elles són novetat a Catalunya i l’altre meitat a la resta de l’estat. Entre elles es troba el documental tarragoní ‘Una Ciutat de Mussols (Tarragona Era una Festa?)’ de la que hem parlat amb l’actor tarragoní Oriol Grau, uns dels guionistes i directors.
Aquest plasma una Tarragona, a finals de la dictadura. Un grup de gais decideix llogar un pis a la Part Alta per estimar-se en llibertat. No gaire lluny, una noia és amenaçada a cop de fusell pel pare de la seva amant, un guàrdia civil que cada tarda espia les passes de la seva filla lesbiana. Un jove cambrer, que no era al lloc dels fets, pot ser acusat de l’apunyalament d’un capellà pel simple fet d’haver-hi mantingut relacions sexuals. Som a l’època de la “ley de vagos y maleantes”.
El Quim, la Carla, la Fina, la Patxitxa, la Toñi, el Sendo, l’Edu, el Gelo, la Núria, la Ció, el Dani i el Manolo són els dotze protagonistes d’aquest documental que explora la vida LGBTIQ+ de Tarragona durant el tardofranquisme i el començament de la transició. Sota l’atenta mirada dels mussols, aquests personatges transiten per una ciutat de vegades morta, de vegades secreta, amb cops amagats. “Tarragona era una festa si te la muntaves”. Testimonis tendres i de vegades colpidors, perquè la festa és, també, sinònim de l’alliberament i la plenitud. Un homenatge a dotze persones que van posar la primera pedra de les nostres llibertats.
