El Nàstic de Tarragona visita aquest diumenge al Barça B, un dels rivals durs de la categoria, amb un estil de joc definit i amb jugadors de moltíssima qualitat. A més, l’al·licient d’estrenar estadi, el Johan Cruyff.
Claus del Barça B
- Esquema inicial de 4-3-3, habitual en l’estil de joc blaugrana, malgrat que molt mòbil i flexible.
- Sortida de pilota jugada des de la porteria, renunciant absolutament a les pilotes en llarg.
- Gran capacitat per controlar, moure i mantenir la pilota, sobretot a partir del seu centre del camp. Jugadors d’un nivell tècnic molt elevat que li permeten monopolitzar la possessió.
- Press-pèrdua intens buscant recuperacions pràcticament instantànies, en cas contrari replegament a camp propi.
- Laterals profunds que aprofiten la llibertat que se’ls dóna i la condició de tenir extrems amb una clara tendència a marxar cap a zones interiors, buscant així generar superioritats a camp contrari i en zona de perill.
- Filial = joventut = atreviment i confiança individual que se suma a l’alt nivell tècnic de la majoria de jugadors.
Mancances i debilitats
- Estil de joc atractiu i que genera molts punts positius, però evidentment té un risc elevat per les possibles pèrdues de pilota en zona de construcció que agafen a l’equip completament obert.
- Filial = joventut = punts d’inexperiència. Equip amb errors puntuals, tant individuals com col·lectius, que paguen cars.
- La llibertat dels jugadors, sobretot dels laterals, i l’atreviment de molts, provoca que en possibles pèrdues de pilota es generin espais més que aprofitables pel rival.
- Manca de referències. Malgrat que és evident que l’estil és un, i ben definit, en molt partits, i sobretot en certs trams amb el marcador desfavorable o condicionats per alguna circumstància, poden trobar a faltar la figura d’un davanter centre referència que fixi rivals i generi espais.
- Dificultats en pilota aturada. Un equip on, per regla general, no mana l’aspecte físic, per tant acaba provocant cert desavantatge en accions d’estratègia.
Jugadors a tenir en compte
- Riqui Puig: interior tècnicament impressionant. Lectura de joc perfecta, una visió en zona de tres quarts envejable i una capacitat per mantenir la pilota sota pressió brutal. Una de les perles blaugranes.
- Monchu: jugador amb una capacitat física i tècnica brillant que li permet jugar en qualsevol de les posicions del centre del camp. Organització, lectura, visió, recuperació, arribada i un canó a la seva cama dreta.
- Abel Ruiz: internacional espanyol en totes les categories, i campió d’Europa. Un davanter al més pur estil fals 9, que es mou per tota la zona de l’atac (és habitual veure’l jugar com a extrem). S’associa bé amb els seus companys i té capacitat golejadora.
- Morer: lateral de llarg recorregut, incisiu en atac i correcte en defensa, on aprofita les seves capacitats físiques. Genera desequilibri constantment.
PUBLICITAT
