#InfoTardaDaily | El ple de Tarragona ha aprovat la nova estructura de costos

El ple de Tarragona ha aprovat la nova estructura de costos que pretén desencallar el contracte de la brossa i la neteja de Tarragona. Aquest ha estat aprovat amb vot de qualitat de l’alcalde i amb la negativa del grup municipal PSC i l’abstenció dels comuns.

PUBLICITAT

La portaveu socialista, Sandra Ramos, ha argumentat que  augmenta la despesa i les amortitzacions plantejades s’hauran d’assumir des de l’Ajuntament. 

El regidor d’Hisenda, Jordi Fortuny, ha negat el sobrecost i ha atribuït la postura del PSC a la precampanya. 

En el ple, que s’ha fet aquest matí, hi han irromput els treballadors de la neteja per mostrar el seu rebuig al nou contracte de la brossa. 

El Fons Nuclear continua pendent de la modificació per incloure els pobles de Lleida i de l’adaptació del reglament

El diputat del PSC al Parlament, Joaquim Paladella, i el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, s’han conjurat a apressar l’activació del Fons de Transició Nuclear tan aviat com es pugui. 

El diputat socialista ha reclamat celeritat per fer arribar els diners als ajuntaments de la zona del Penta II, però Salvadó ha recordat que cal resoldre els pressupostos, com marca la llei.

El Govern català ha entomat la petició de convocar l’òrgan de govern del 

Fons Nuclear imminentment. 

Els pescadors catalans omplen 11 camions cisterna amb 70.000 litres de deixalles marines del litoral durant el 2022

Les dades s’han extret de l’aplicació mòbil Pesca Neta, des d’on els pescadors registren la brossa que treuen del mar. En la campanya hi han participat unes 600 embarcacions de les confraries de pescadors de Tarragona, Barcelona i Girona. 

La subdirectora de Pesca, Itziar Segarra. ha manifestat que aquesta iniciativa, a més de netejar, també pretén conscienciar la població. 

Del total de residus recuperats, un 62% són bosses, ampolles, canyes, fils de pescar, envasos de plàstic, tovalloletes i mascaretes d’un sol ús. 

L’ACA inverteix 2,3 MEUR en l’ampliació de la depuradora de la Pobla de Mafumet

Les obres permetran incrementar la capacitat de tractament de la planta, passant dels 1.000 metres cúbics diaris als 2.700, l’equivalent a una població de 18.000 habitants. Concretament, l’ACA ha ampliat el pretractament, el reactor biològic amb reducció de nutrients, ha habilitat un nou espessidor de fangs i ampliat el sistema de deshidratació mecànica de fangs per centrífuga. Durant el període que han durat els treballs s’ha garantit que la planta existent hagi continuat amb el seu normal funcionament.

El Ple de la Diputació aprova inicialment el projecte de millora de les carreteres que uneixen Vilanova d’Escornalbou i Mont-roig del Camp

Amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, aquest projecte preveu l’ampliació de les vies, la construcció de dues rotondes i la millora del sistema de drenatge, entre d’altres actuacions.

Durant la sessió plenària també s’ha aprovat el traspàs a l’Ajuntament de Vila-seca d’un tram de la TV-3146 al seu pas per la Pineda, en concret des del punt quilomètric 1+205 fins al 4+300 (intersecció amb el terme de Salou). Amb la creació de la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques) del Port de Tarragona, la Diputació cedirà un tram d’aquesta carretera al Port i un altre, aprovat avui, a l’Ajuntament de Vila-seca. Aquesta cessió també permetrà executar el Projecte de Recuperació i Adequació Paisatgística i Ambiental del Passeig Marítim de la Pineda.

Reus dona el tret de sortida a l’Any Domènech i Montaner per difondre el llegat de l’arquitecte modernista

 Per difondre el seu llegat, s’organitzaran diverses activitats com exposicions, fires modernistes, visites teatralitzades o la publicació de novetats editorials al voltant de la figura. El tret de sortida a la commemoració s’ha fet des del Pavelló dels Distingits del Pere Mata de Reus, projectat precisament pel mateix Domènech i Montaner. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, l’ha definit com un “geni” que defensava els efectes “sanadors” de la cultura. Les comissàries de l’any, Gemma Martí i Clàudia Sanmartí, han defensat la voluntat de “descentralitzar” els actes.

PUBLICITAT