CLASSIC’S TARRAGONA – P.121: Nostàlgia musical

En el programa d’aquesta setmana, fem una tria d’algunes peces nostàlgiques del món de la música clàssica.

PUBLICITAT

Satie va rebre influència de la novel·la històrica Salammbô de Gustave Flaubert i això, li va provocar les ganes d’escriure peces inspirades en danses de l’antiguitat grega.

Una altra influència va ser l’obra de Latour amb el següent poema:

Oblicua y cortada la sombra de un torrente brillante
Fluía en ondas de oro sobre la losa pulida
Donde los átomos de chispeante fuego ámbar
Mezclaban su zarabande a la gymnopédie

La paraula Gymnopédie es va mencionar per Rousseau al 1768 i Satie va utilitzar la paraula per atribuir una dansa practicada per joves ballarins despullats d’Esparta.

Aquestes peces són les primeres composicions que el compositor va començar a alliberar-se del seu entorn convencional familiar.

L’adagio d’Albinoni és un dels adagios més coneguts del món de la música clàssica i que està atribuït a Albinoni, però, en realitat, és una obra del 1945 de Giazotto. L’autor suposadament es va basar en una sonata a trio d’Albinoni amb uns fragments que ell va trobar a Dresden durant la 2a Guerra Mundial, tot i que sembla ser que els fragments de les partitures no existeixen.

Aquest moviment meravellós de Mahler el podem escoltar a la pel·lícula Muerte en Venecia dirigida per Luchino Visconti. La pel·lícula es va basar en el llibre de Thomas Mann, qui admirava a Mahler fins el punt que li va donar nom a un personatge.

Adagietto pertany a la 5ª simfonia que acompanya a tota la pel·lícula i que aquest moviment ens porta al trist final. Un moviment difícil d’oblidar

El Concert per Oboè i cordes en Re menor de Marcello va ser escrit a inicis del s. XVIII i s’ha convertit en un dels hits del Barroc i també, en la seva obra més famosa. Anteriorment, es va atribuir erròniament aquesta composició a Benedetto Marcello i a Antonio Vivaldi. Bach va fer famosa la peça fent una transcripció en Do menor per a oboè i clavicèmbal.

Una altra de les peces nostàlgiques del programa d’avui ens porta a John Williams, col·laborador habitual del director Spielberg. Sembla ser que el compositor va quedar sorprès al veure la pel·lícula i temia que no estava preparat per escriure música a una pel·lícula com aquella fins el punt que li va dir: Necessites un compositor millor que jo per aquesta pel·lícula. Sabeu quina va ser la resposta de Spielberg: Ja ho sé, però estan tots morts!

Entre 1710 i 1720, Telemann va escriure l’únic concert per a trompeta i va ser un dels primers concerts per a trompeta d’un compositor alemany (fins i tot alguns estudis diuen que potser sigui el primer).

Telemann agafa l’estructura típica de l’època amb el nom de Sonata da Chiesa formada per quatre moviments alternant lent-ràpid-lent-ràpid i crea aquest fantàstic concert. Per trompeta era un concert realment difícil per l’època perquè la trompeta no tenia les mateixes característiques que, en l’actualitat, i la seva execució podia arribar a ser esgotadora.

PUBLICITAT