La tempesta va ser la primera composició important de Tchaikovsky per a orquestra que va escriure amb només 24 anys. Ell va estar passant l’estiu a Ucrania i va compondre aquesta obertura com un exercici.
Anys més tard la va anar adaptant-se fins que al 1896 es va estrenar a Sant Peteresburg dirigida per Alezander Glazunov.
La Simfonia núm. 6 en Fa M op. 68, La Pastoral, és una simfonia de Beethoven del 1808. És una de les poques obres de música programàtica del compositor. Beethoven l’escrivia juntament amb la número 5. Sembla ser que l’estrena no va tenir massa èxit i actualment, s’ha convertit en una obra de referència en el món simfònic.
Hi ha diferents obres de Vivaldi que ens porten a les tempestes i avui escoltarem la més coneguda d’elles: Quatre estacions amb l’estiu. Durant aquesta obra, apareixen diferents moments de tempesta entre l’estiu i la primavera. Vivaldi també va escriure la Tempesta di Mare i el motet Sum in medi tempestatum ambientats a les tempestes.
La simfonia núm. 1 de Tità de Mahler va ser estrenada al 1889. Mahler tenia 24 anys i va començar a treballar com a director de música i cor a Kassel. El títol d’aquesta obra prové de la novel·la de Jean Paul Richter, tot i que ell va especificar que la simfonia no estava basada en ella. Aquesta composició tenia 5 moviments i la va utilitzar com un llarg poema simfònic, tot i que no va ser ben acceptada pel públic. Mahler la va continuar revisant fins reduir-la a quatre moviments. Actualment és una de les obres més estimades de Mahler.
La tempesta op 109 és una música basada en La tempesta de Shakespeare de Sibelius. Va ser escrita entre 1925 i 1926. La música mostra una gran imaginació i capacitat de creació del compositor, una habilitat que el va diferenciar.
Peter Grimes és una òpera de Benjamin Britten i va ser la primera òpera amb èxit de públic. Actualment es considera una de les millors òperes del s. XX i la millor òpera anglesa després de Dido i Eneas de Henry Purcell (300 anys de diferencia). Els quatre interludis marins es van publicar separadament i es solen interpretar com a suite orquestral sense l’òpera en alguns concerts.
