És una pregunta habitual les últimes setmanes quan em trobo els seguidors del Nàstic: Pujarem? No ho sé. Sincerament, no ho sé. Que m’agradaria és evident, però no tinc la capacitat de saber què passarà en les últimes jornades de lliga i més en una lliga com la d’aquesta temporada on les coses estan tan igualades i hi ha tants equips implicats. Estar on està actualment l’equip ja és un èxit tenint en compte on estava fa un any o dos. Ara, però, ens han posat a tots plegats el caramel a la boca i volem acabar d’assaborir-lo, que no ens caigui i ens quedem amb un pam de nas. No és qüestió d’exigir pujar a Primera Divisió ni tan sols jugar la promoció d’ascens, però està clar que qui més qui menys hi somia.
Esportivament parlant ja és una temporada exitosa i econòmicament s’està reconduint el deute del club, tal com havien pronosticat el president i el consell d’administració un cop es pugés a Segona A i el club tornés a la Lliga de Futbol Professional. D’alguna manera es recupera l’estabilitat que va portar al Nàstic als millors anys de la seva història amb aquell ascens a Primera Divisió de fa deu anys. Per tant, l’entitat torna a tenir una base sòlida per pensar que tard o d’hora el Nàstic vol i pot tornar a fer el salt.
Però dit tot això, que és el més important (que esportivament i econòmicament el club funcioni), el retorn a la Lliga de Futbol Professional aparca moltes vegades aquella sensació de club familiar i pròxim. En el nostre cas, per exemple, es marquen més distàncies entre mitjans de comunicació i plantilla i el club tendeix a tenir més control de la informació.
Cal dir que no és una tendència exclusiva de Tarragona sinó que la majoria de clubs professionals acostumen a restringir la informació, però aquest és un preu que s’ha de pagar quan s’està a Segona A o Primera Divisió. Per això moltes vegades tenim la sensació que no podem explicar al soci o aficionat tot allò que ens agradaria.
Carles Cortés/ Periodista i locutor esportiu a Ràdio Ciutat de Tarragona
