L’estat actual de la professió no ens permet tirar flors. Tot i així me n’adono que, amb més o menys precarietat, cosa innegable i palpable, al meu voltant hi ha molta gent amb projectes.
Més enllà de les qüestions de capital, de les quals malauradament no podem tenir-ne el control, sobretot hi destaco l’actitud d’aquests amics, coneguts, referents… La passió per la feina, les ganes de no parar, de fer coses, de superar-se. “Res gran passa per pensar en petit”, Bryant McGill tenia raó, l’actitud i filosofia és lo últim que s’ha de perdre i el més essencial per ser-hi.
Tinc la sensació que avui amb el Joan Castell tindré una conversa interessant des d’aquest punt de vista. Una estona relaxada per parlar, des de la pausa, de l’estat d’aquesta professió. Dels mitjans pels quals ha passat, dels punts i apart necessaris i de com afrontar, avui, la vocació del periodisme. Hem de ser valents.
