Avui també toca parlar de Selectivitat perquè ja s’han fet públiques les notes. A la demarcació de Tarragona han aprovat una mica més de 3 mil alumnes, un 94% dels que es van examinar i la nota mitjana ha estat de 6,8, la mateixa que al conjunt de Catalunya.
La nota més alta al territori ha estat de 9,7. L’han aconseguit set alumnes, una noia de l’institut Andreu NIn del Vendrell i sis nois de la Salle i el Martí Franquès de Tarragona, el Gabriel Ferrater de Reus, i els instituts de Cambrils, les Borges del Camp, Montblanc i Segur de Calafell.
A Catalunya, les notes més altes les han obtingut dos alumnes de Sabadell i Sant Vicenç dels Horts que han tret un 10. En total hi ha uns 1.400 alumnes que han superat les PAU amb un 9 o més i que, per tant, rebran la distinció de la Generalitat. La majoria són noies.
La nota mitjana de BAT a la demarcació de Tarragona ha estat de 7,7, de tal manera que la mitjana d’accés a la universitat queda en 7,3.
Les persones adultes ingereixen uns 8.100 microplàstics de mitjana cada any, quan mengen musclos, ostres, caragols marins i altres mol·luscs.
La xifra es dispara a uns 19.400 entre els grans consumidors d’aquests aliments.
El càlcul l’ha fet el grup de recerca TencATox de la Universitat Rovira i Virgili, que ha quantificat els microplàstics presents en 2.300 mol·luscs recollits a tota la costa catalana. Les ostres i els musclos són els que més microplàstics concentren, amb una mitjana d’una vintena per individu.
Es tracta de fragments molt petits de polímers sintètics que fan entre 0,02 i 5 mil·límetres. Els mol·luscs els absorbeixen, quan filtren l’aigua del mar per alimentar-se.
La majoria de microplàstic, un 74%, són en forma de fibres. Les més abundants són de polièster i de cel·lulosa sintètica procedent de la roba i de mida inferior a un mil·límetre.
El grup de recerca assenyala que “encara falta estudiar més sobre els efectes dels microplàstics sobre la salut dels humans”, però que alguns estudis ja indiquen que poden estar relacionats en malalties inflamatòries del tracte digestiu.
Els barris de Sant Pere i Sant Pau i Ponent de Tarragona tindran noves pistes poliesportives a l’aire lliure. El ple de Tarragona ha aprovat avui un modificatiu de crèdit d’1,7 milions d’euros que es destinarà, en part, a fer pistes poliesportives en aquestes zones.
Les obres començaran a final d’any. Es faran pistes de futbol sala i de bàsquet, i per a altres usos esportius. Aquestes intervencions permetran transformar uns espais que actualment estan degradat.
La modificació de crèdit aprovada avui, també servirà per pagar la rehabilitació de locals cedits a associacions de veïns i a la restauració de la façana del Palau Municipal.
També es complementaran les subvencions per l’esport base de clubs com el Nàstic, el CBT i el Voleibol SiSP. 85.000 euros provenen del romanent del Patronat Municipal d’Esports i se n’afegeixen 45.000 més per complementar aquesta partida.
3.700 infants i joves participen des d’aquesta setmana en les colònies i casals d’estiu coordinats per la Fundació Pere Tarrès a la demarcació de Tarragona. Es tracta d’una xifra molt similar a la que hi havia abans de la pandèmia.
Aquest estiu la Fundació Pere Tarrès ha organitzat 26 programes educatius de lleure i una vintena de casals a les comarques tarragonines. Entre aquests hi ha el Casal d’Estiu que s’està fent a l’Escola Molí de Vent de Torredembarra.
La Montse Vallcolom, directora de la delegació de la Fundació Pere Tarrés a Tarragona, explica que durant el Casal tractaran valors com la interculturalitat.
Sinjar, la darrera pel·lícula de la tarragonina Anna Maria Bofarulla arriba aquest divendres als cinemes. El film, inspirat en fets reals, és una de les estrenes destacades d’aquest cap de setmana.
La història de la pel·lícula va arrencar el 2014 quan Estat Islàmic va envair Sinjar, al kurdistan iraquià.
Anna Maria Bofarull va quedar impactada en saber del patiment de les dones de la zona, segrestades i convertides en esclaves sexuals.
La pel·lícula, protagonitzada per l’aclamada Nora Navas, retrata la història de tres dones amb la vida dramàticament alterada d’un dia per l’altre per la guerra.