El llibre ‘Napalm al cor’, del poeta Pol Guasch (Tarragona, 1997), ha guanyat el 6è Premi Llibres Anagrama de Novel·la. Una distòpia situada en una geografia ambigua, protagonitzada per una parella de nois que han crescut en una zona militaritzada, marcats per unes condicions de vida precàries.
En roda de premsa, Guasch ha explicat que la novel·la és “una exploració de la manera que tenim de crear identitats col·lectives sobre tot des d’espais de vulnerabilitat i opressió”.
Guillem Gisbert, membre del jurat, l’ha definit com “una suggeridora novel·la postnuclear”. El premi, dotat amb 6.000 euros, va rebre enguany 83 originals. Al març es publicarà en català i al maig o juny en castellà.Guasch ha dit que una qüestió que l’interessa és “com es creen identitats col·lectives des dels marges i com es reprodueixen relats hegemònics”.
Una altra qüestió, ha assenyalat, és que el narrador està “travessat per una idea sobre l’amor. El procés d’escriptura era una recerca en aquest sentit, que fa més mal, evitar els marges o bé creure en una idea d’amor que és hegemònica, antiga i heretada?”
L’escriptor ha remarcat que la dissidència sexual i cultural es troben en temes claus de la novel·la, com per exemple l’amor. “M’interessa pensar en com la dissidència afecta la nostra forma de racionalitat, l’amor pot ser llum contra l’ombra, però també pot ser un túnel fosc ple de violències”.
La novel·la es pregunta si l’amor salva o tot el contrari. Ha reconegut que no té res a dir sobre ell mateix, però sí sobre “la idea absurda i violenta de la identitat vinculada a la sexualitat”.
L’estructura del llibre no és lineal, ha apuntat, i passat, present i futur “s’entortolliguen”. La novel·la no té un temps, ni un lloc determinat. Guasch ha apuntat que això té a veure que es pot transmetre “un contingut de veritat en una narració sense que sigui un consol fàcil i amb la idea de no complaure ningú”. Guasch ha reconegut que li hauria agradat fer la novel·la “més incomprensible, salvatge i més illegible, tant amb referències com a nivells de llenguatges artístics que s’hi fusionen”. Tot i això, ha dit que un també ha de pensar que algú et llegirà.
Pel que fa els dos protagonistes, ha indicat, que són dos persones “molt diferents i semblants”: un narrador que no té nom i en Boris, que és un personatge amb qui té una “relació estranya, profunda, dolorosa, d’amor, de dependència, d’ajuda mútua i de violència”.
“Quan escric em perdo”
Guasch admira els autors que parlen de la seva obra amb consciència amb un pensament sòlid al darrera. Ha reconegut que aquest no és el seu cas: “Quan escric em perdo, no és cap metàfora, avanço cegament per camins cecs. Escric sobre maneres d’estar al món que em sorprenen i tinc ganes de saber com la gent dona sentit a les coses, com viuen i s’expliquen els seus universos, d’això tracta la novel·la, de com seguir la vida i la d’uns més que la d’altres”.
Jurat
El jurat format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé va decidir per unanimitat atorgar el premi a la primera novel·la de Pol Guasch. Gisbert ha destacat que Guasch “s’ha mirat el gènere distòpic amb ulls de poeta i li ha sortit una suggeridora novel·la postnuclear ambientada al marge dels marges. ‘Napalm al cor’ és una faula d’oprimits i opressors, una descripció de l’horror feta des de la fascinació”, ha afegit.
L’autor
Pol Guasch és poeta. Es va formar en Estudis Literaris (Universitat de Barcelona), és màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals (UB) i en el Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Forma part de la productora cultural La Sullivan. Ha estat professor associat de literatura i crítica de la cultura a la UB i actualment investiga sobre teoria i literatura contemporànies al King’s College de Londres, amb una beca.
És autor dels llibres de poesia ‘Tanta gana’ (Premi Francesc Garriga 2018) i ‘La part del foc’ (Premi López-Picó 2020), i ha recitat els seus versos a diversos festivals nacionals i internacionals. ‘
