Cues de gent, amb distància i totes les mesures de seguretat, persones que esperen la seva hora i el seu torn per fer-se amb un plat calent o amb aliments amb els quals cuinar a casa. Els perfils són diversos: veiem gent jove, avis, mares amb filles, homes de mitjana edat i tots esperen el somriure i les paraules d’aquells treballadors i voluntaris que reparteixen aquest menjar. Això podem trobar en diferents punts de Tarragona cada dia de la setmana.
La Raquel Quílez és la responsable del menjador social de Bonavista. Un projecte que va començar l’any 2013 en ple auge de la crisi econòmica que va esclatar el 2007. Si en aquella època va ser el salvavides de molta gent per poder tenir un plat calent cada dia, ara amb l’esclat de la pandèmia i les seves greus conseqüències socials, torna a ser una entitat clau per una part de la societat dels barris de Ponent.
Més de 700 persones necessiten els seus serveis cada dia a més d’atendre als sense sostre que hi ha al Palau Firal de la ciutat, i els serveis a domicili.
La pandèmia ha fet estralls i ha agreujat encara més una problemàtica que ja existia. I és que actualment a Tarragona els grups de persones amb necessitats han augmentat accentuadament, i cada dia que passa n’hi ha més. Si seguim passejant per la ciutat arribem a la Trinitat on han passat de repartir aliments tres dies a cada dia.
Jaumé Jané és el rector de la Santíssima Trinitat que en ple hivern s’encarrega de donar sopes i altres aliments calents per fer front al fred. Els voluntaris són una de les potes claus d’aquest projecte, que també s’ha vist en augment per la COVID-19.
En aquests moments estan atenent a més de 80 persones i s’ha de tenir en compte aquelles que van a buscar pacs d’aliments per cuinar a casa, ho explica la Júlia Mellado, una de les voluntàries de Sant Egidi. Fins i tot la persona que cuina és voluntària, i s’afegeixen pel boca a boca.
Miquel Llombart és un dels altres voluntaris. Ja fa anys que va decidir donar un cop de mà i ha notat un canvi amb la pandèmia. De fet ara no poden servir els plats al menjador, ho han de donar i cadascú s’ho menja on pot. Això ha fet perdre aquest component social i integrador que també tenen.
Un dels menjadors que tenia aquest fort component integrador i acollidor és Taula Amiga, de Formació i Treball. La coordinadora de la Delegació de Tarragona, Idoia Jiménez, reconeix que tot ha quedat paralitzat per la COVID-19. I fins i tot han hagut de prescindir de voluntaris per evitar possibles contagis.
En aquest menjador també han notat l’augment d’atencions. La coordinadora afirma que actualment serveixen menjar fet a unes 85 persones cada dia, més totes aquelles famílies que van a buscar aliments per cuinar a casa, que en són més d’una cinquantena a la setmana.
L’estigmatització i la vergonya dificulta que les persones que ho necessiten demanin ajuda. Tot i això quan s’atreveixen a fer el pas es mostren molt satisfetes amb els serveis i els treballadors que els veuen com un refugi a tots els mals moments que estan passant.
Aquesta usuària fa tres mesos que ha d’anar al menjador social. La seva alimentació, però també la de la seva filla ara mateix depèn d’això.
El treball és fonamental per tenir un sustent econòmic i poder aconseguir aliments sense l’ajuda d’aquestes institucions. Per això hi ha usuaris que van i venen segons la seva situació laboral.
Sentir-se acollits, ajudats i escoltats són algunes de les coses que volen aquestes persones. Totes viuen en situacions molt complicades, i la feina de totes aquestes entitats fa que vegin una mica de llum.
Cada cop és més evident que la recuperació econòmica serà llarga, i anirà de la mà de la situació sanitària. Això fa preveure que hi haurà moltes més persones que es trobaran en una situació econòmica molt complicada, i els menjadors socials seguiran augmentant els seus usuaris. Per això s’haurà de treballar, per reduir aquest impacte social que malauradament ja pateix molta gent.
