El Nàstic de Tarragona rep aquest diumenge la visita del FC Andorra, un equip que la temporada passada jugava a 1a Catalana. Amb Gerard Piqué al capdavant del projecte, els andorrans van aconseguir l’ascens a Tercera i han acabat ocupant la plaça del CF Reus Deportiu.
Claus de l’Andorra
- En dos partits disputats, dos esquemes diferents: 4-4-2 i 4-3-3. Segurament aquest darrer serà l’aposta de Gabri aquesta temporada. Amb l’arribada i entrada de Rai Marchan com a pivot defensiu i amb la intenció de facilitar la sortida de pilota, també el podríem definir com un 4-1-2-3.
- Intenció inicial de treure la pilota controlada, malgrat que sense excessiu risc, sobretot en el cas de jugadors concrets.
- Joc ofensiu basat en l’habilitat dels seus extrems. Moussa Sidibé i Moha Keita, jugadors ràpids, amb una grandíssima capacitat per superar rivals i trencar línies, tant per fora com per dins.
- Una manera d’atacar que, malgrat ser limitada, els permet ser capaços de sorprendre a rivals ben ubicats i ser molt perillosos en transicions ràpides.
- Davanter referència, una situació que el Nàstic va patir davant el Llagostera. Malgrat això, té molt menys protagonisme al conjunt andorrà, i fins i tot menys recursos.
Mancances i debilitats
- Conjunt limitat tècnicament. Exceptuant els casos d’Adrià Vilanova, Rai Marchan i Martí Riverola, la resta de jugadors tenen problemes per trobar solucions en sortida de pilota i en situacions on es veuen pressionats.
- Esquema ofensiu també limitat. Excessiva dependència dels seus extrems i la inspiració d’aquests. En cas que no tinguin un bon partit en l’apartat individual o el rival els aconsegueixi frenar, el grup pateix una manca de recursos evident.
- Debilitat defensiva i en el posicionament tàctic. Conjunt fàcil de danyar en zones interiors, amb jugadors poc contundents i que es veuen superats massa sovint.
- Debilitat a pilota aturada. L’Andorra pateix en jugades d’estratègia. La manca de contundència queda també palesa en aquest tipus d’accions i quan l’esfèrica és penjada a l’àrea.
Jugadors a tenir en compte
- Moussa Sidibé: extrem molt ràpid i amb una gran qualitat tècnica. Té una facilitat brillant per superar rivals i trencar línies, tant per fora com amb diagonals cap al centre. L’home més perillós d’aquest Andorra, difícil d’aturar.
- Moha Keita: l’altre extrem, i amb condicions força similars a Sidibé. Un punt més “fantasiós” i menys vertical, i amb pitjors decisions en els darrers metres.
- Rai Marchan: l’home encarregat de moure aquest Andorra quan té la pilota. Ubicat en la posició de pivot defensiu, qualitat i visió de joc excel·lent. Un jugador amb pausa, intel·ligència i elegància.
- Adrià Vilanova: Central ben dotat tècnicament. Pedrera del Barça, sempre es deixa notar a l’hora de tractar la pilota. En sortida és qui millors solucions presenta de la línia de quatre, necessari per al que busca el tècnic.
PUBLICITAT
