La nova àrea d’obstetrícia de l’Hospital Joan XXIII ja és una realitat i està previst que entri en funcionament el mes que ve. El nou espai permetrà doblar la capacitat del centre per atendre parts, a més de comptar ara amb la possibilitat d’oferir parts naturals.
Actualment, es fan quatre parts al dia de mitjana al Joan XXIII, però amb la nova unitat s’ha duplicat l’espai i des del centre esperen que la xifra de dones que hi donin a llum creixi en consonància, podent assumir vuit parts de manera simultània.
També ho afavorirà comptar amb un paritori de part natural, fins ara inexistent al centre, i que provocava que algunes mares optessin per buscar aquesta opció en una altra demarcació.
La nova àrea compta també amb quatre paritoris convencionals, un nou quiròfan per cesàries amb l’última tecnologia i set sales de dilatació, convertibles en paritoris. La consellera de Salut, Olga Pané, ha inaugurat l’espai aquest dimecres destacant que és una zona moderna i humanitzada.
La nova unitat es dotarà també de més personal. Les obres, i el seu cost, s’inclouen dins el projecte del nou hospital.
Una taula de diàleg per buscar solucions als problemes d’aparcament dels treballadors de l’hospital
Els problemes d’aparcament pels treballadors de l’hospital persisteixen i la consellera Pané ha explicat que s’ha creat una taula de diàleg en la qual s’hi troben l’Ajuntament, la Generalitat i els treballadors per buscar solucions.
Tot i això, Pané destaca que els assumptes de mobilitat s’han d’estudiar a llarg termini, tenint en compte que l’àrea creixerà i acabarà afectant a tot l’entorn. En aquest sentit, defensa que no es pot posar una solució immediata que es converteixi en un problema d’aquí a pocs anys.
La consellera defensa les solucions parcials que s’han trobat actualment i accepta que les obres per fer el nou hospital provoquen alteracions com aquesta, però reivindica la necessitat de l’obra per fer “un hospital pels pròxims cent anys“.
La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya portarà al Parlament un protocol perquè tingui rang de llei la regulació dels dispositius sanitaris a les diades. L’objectiu és que totes les exhibicions castelleres estiguin dotades amb les ambulàncies i el personal necessari, en funció del nombre de colles participants i el nivell de construccions previstes.
El nou president de la Coordinadora, el tarragoní Albert Torres, explica que sovint costa fer entendre als ajuntaments els dispositius necessaris. En una entrevista al programa ‘Bon dia Tarragona’, Torres recorda que acaben d’actualitzar el protocol de la Coordinadora i que ara volen que tingui l’aval del Parlament.
Aquesta és una de les qüestions principals en l’àmbit de la seguretat que planteja el president de la Coordinadora. L’altra és el de l’estudi de disseny i validació del nou casc, que substituirà l’actual.
L’objectiu és que el nou casc sigui un de sol i més adaptable a tots els caps dels infants, i que ofereixi més protecció frontal. La idea és presentar-lo a finals de 2026.
Davant el Port de Tarragona, aquest dimarts s’ha descarregat la plataforma Noble Resolve i ja està sent remolcada fins al magatzem Castor.
Més de 80 persones, incloent-hi tripulació, remolcadors, personal d’Operacions de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) i Policia Portuària, entre altres, han participat en l’operativa.
La plataforma té l’encàrrec de segellar definitivament els pous del magatzem Castor, davant les costes de Vinaròs, al llarg d’aquest mes d’abril.
A la plataforma viatja una tripulació de 50 persones. Durant la descàrrega, vuit d’elles es van quedar a bord, ja que van ser les encarregades de dirigir l’operativa i posar en marxa els sistemes per a la seva posada en funcionament, un cop ja es trobava a l’aigua.
L’atur ha tornat a baixar lleugerament al març a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i manté la tendència a la baixa del passat febrer.
El mes s’ha tancat amb 39.449 persones que busquen feina, 333 menys que el mes anterior (-0,84%) i 1.170 menys que el març de 2024 (2,88%). Per sectors, l’agricultura no ha patit cap variació, mentre que només la construcció ha incrementat en 11 persones la xifra de desocupats. La baixada s’ha notat en els serveis i la indústria, els de més pes al territori. Pel que fa a la Seguretat Social, hi ha hagut un total de 340.428 afiliats al març, 5.196 més que al mes de febrer. La variació anual també és positiva amb 3.703 llocs de treball creats, un 1,1%.
El nombre total de persones registrades com a desocupades al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre el mes de març es continua mantenint per sota de les 40.000, segons les dades fetes públiques pel Ministeri de Treball i Economia Social aquest dimecres. 16.285 són homes i 23.164 són dones.
Per sectors, la majoria de les persones aturades provenen del sector serveis (27.801). El segon sector amb més atur és la indústria (3.504), molt prop de la construcció (3.254). 1.406 persones busquen feina a l’agricultura i 3.484 no han tingut cap feina abans.
D’altra banda, el nombre de contractes (17.798) ha crescut amb un 12,82%, amb 2.022 contractes de feina més que al febrer, però la xifra es redueix si es compara amb les contractes del març de 2024, amb una disminució del 6,31% i 1.199 contractes menys.
Hi ha hagut un 8,7 % més (634) de contractes indefinits que al febrer tot i que un 14,36% menys que fa un any. Pel que fa als contractes temporals se n’han signat 1.388 al març, un 16,35% més que el mes anterior, però només un 1,32% (129) més que el març de 2024.
Un dels representants de la plataforma Defensa Parc Mas Iglesias, Òscar Mendoza, ha explicat que si l’Ajuntament rectifica la proposta de situar l’estació d’autobusos dins del Parc Mas Iglesias, aturaran la recollida de firmes, que actualment porta el 70% de les 5.000 que han d’assolir. Mendoza ha afegit que, en aquest cas, treballaran conjuntament amb l’Ajuntament per trobar una solució.
Fa unes setmanes l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va expressar no entendre per què la plataforma no havia esperat a una resposta de l’Ajuntament abans d’iniciar la recollida de signatures. Un altre membre de la plataforma, Albert Margalef ha aclarit que des de l’inici, al juliol, quan es va defensar la reubicació al parc com la millor opció, no se’ls va comunicar que hi podria haver canvis, i per això la plataforma va sentir la necessitat de reaccionar.
Mendoza també ha assenyalat que creuen que l’estació hauria de situar-se més a l’extraradi de la ciutat, on els autobusos podrien tenir més facilitat per accedir sense afectar el centre de Reus. D’aquesta manera, segons ell, s’evitaria que els autobusos haguessin de travessar la ciutat i milloraria la mobilitat, tot respectant els espais verds.
El Port de Tarragona inicia la segona fase de les obres del Parc del Port que tenen com a principal objectiu la reordenació de la mobilitat de la zona. L’actuació principal que s’hi durà a terme és l’adequació del vial del mar per convertir-lo en un vial de doble sentit per a la circulació de vehicles rodats.
Com a conseqüència d’aquests treballs, la via quedarà tallada temporalment al trànsit. Així mateix, se suprimiran de manera permanent les 30 places d’aparcament en línia que hi ha en aquest tram.
El trànsit rodat per a accedir a l’Autoritat Portuària i al dic de Llevant quedarà centralitzat de manera temporal al vial del rellotge, que passarà a ser de doble sentit mentre durin els treballs de la fase 2. Això comporta la supressió definitiva dels aparcaments en línia que hi ha en aquest tram.
La mobilitat de vianants també quedarà afectada temporalment. Per a permetre l’accés als espais del Port Esportiu i als equipaments del Reial Club Nàutic de Tarragona, s’ha habilitat un pas provisional, des de l’edifici de Comandància Naval de Tarragona, passant per la façana nord de la seu institucional de l’Autoritat Portuària, fins a creuar pel pas habilitat al vial de mar a l’alçada de la rotonda, que desapareixerà amb els treballs.
Per primera vegada en els 42 anys de la història del Carnaval tarragoní, una reina governarà la ciutat durant el pròxim Carnaval de 2026.
L’any passat, Tarragona modificava el protocol de les bases de participació del seu Carnaval acordant-se que a partir d’aquell any, la comparsa guanyadora escolliria si l’any següent regnaria com a Rei o com a Reina del Carnaval.
Enguany Sinhus, comparsa guanyadora d’aquest Carnaval de 2025 -amb la temàtica Versalles- ho ha fet efectiu, escollint ser Reina al 2026.
Per la seva banda, Urban Style, que va quedar en segon lloc amb ‘els Inuits. Nòmades del gel’, portaran la figura del Concubí.
Aquest 2025 es compleixen 50 anys des que es va incorporar la primera dona al cos de la Guàrdia Urbana de Tarragona, va ser un 5 de gener de 1975. Actualment, són 32 les dones que en formen part del cos.
L’intendent Cap de la Guardia Urbana, Manel Vazquez s’ha mostrat satisfet de la “feminització del cos doblant el nombre de dones a la Guàrdia Urbana” i ha tret pit que “hi ha dones en pràcticament totes les unitats”. Amb tot, també ha admès que cal continuar treballant en aquesta línia.
Aquest 2025 es compleixen 50 anys des que es va incorporar la primera dona al cos de la Guàrdia Urbana de Tarragona, va ser un 5 de gener de 1975. Actualment, són 32 les dones que en formen part del cos.
L’intendent Cap de la Guardia Urbana, Manel Vazquez s’ha mostrat satisfet de la “feminització del cos doblant el nombre de dones a la Guàrdia Urbana” i ha tret pit que “hi ha dones en pràcticament totes les unitats”. Amb tot, també ha admès que cal continuar treballant en aquesta línia:
Tall M Vazquez Guardia Urbana
Per la seva banda l’alcalde de Tarragona, Ruben Viñuales ha expressat que l’incorporació de les dones al cos va suposar un “abans i un després” tot i que ha admès que “la manca de comandaments femenins no és bona senyal”.
El catedràtic del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Jordi Salas-Salvadó, ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Nacional de La Plata.
La institució acadèmica argentina ha valorat les contribucions de Salas-Salvadó en el desenvolupament de les ciències de la salut. Especialment, subratllen, en la seva “reconeguda” activitat investigadora en el camp de la nutrició humana, “convertint-se en un referent, i el seu prestigi científic internacional, elevant el nivell científic i de projecció de les institucions espanyoles”.
Actualment, Jordi Salas-Salvadó és director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV i investigador principal del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició de l’Institut de Salut Carlos III entre d’altres.
Les línies de recerca de Salas-Salvadó se centren en els assajos clínics en humans que avaluen l’efecte de les dietes i els compostos dietètics sobre l’obesitat, la diabetis tipus 2 i les malalties cardiovasculars. És director i president del comitè directiu de l’estudi PREDIMED-PLUS, un assaig multicèntric, aleatoritzat i de prevenció primària en curs amb 6.900 participants amb sobrepès o obesitat amb síndrome metabòlica.
Tarragona ha acollit enguany la presentació de les carreres de les ciutats Patrimoni de la Humanitat, un circuit que s’organitza a nivell estatal entre les 15 ciutats que gaudeixen d’aquesta distinció.
La sisena edició de l’esdeveniment va començar ja el passat 16 de març a Alcalá de Henares i s’allargarà fins al proper 31 de desembre amb la carrera de Toledo. A Tarragona la cita serà el 2 de novembre, amb la disputa de la Mitja Marató +10km Ciutat de Tarragona.
L’alcalde de Tarragona i president de la comissió, Rubén Viñuales, subratlla que l’objectiu d’aquest esdeveniment és que els participants coneguin el patrimoni de les diferents ciutats mentre practiquen esport.
Enguany, serà necessari finalitzar tres carreres per obtenir la classificació final i obtenir premis, independentment de la posició en la classificació.
Les distàncies de les proves que formen el circuit oscil·len entre els 10 quilòmetres i la mitjana marató, transcorrent totalment o parcialment per les zones patrimonials de cada ciutat. Estan obertes a tota la ciutadania major de 18 anys i les inscripcions s’han de dur a terme a través del web del Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat
