De cop i volta, com sorgit del no-res malgrat la seva envergadura, al darrera de casa meva quan era petita, de tant en tant s’hi instal·lava un circ. Els artistes arribaven amb les seves cases rodants de gent nòmada, amb els seus colors llampants, amb un punt de misteri i d’estranyesa.
M’encantava veure des del terrat com muntaven seves veles, l’alegria multicolor de la seva carpa, com els envoltaven els curiosos, com la seva fira encomanava alegria i com durant uns quants dies, la tarda-vespre s’omplia de llums i música, de crides amb una funció feta d’artistes extraordinaris que en el fons, se la jugaven en cada ocasió: equilibristes, domadors, malabaristes saltimbanquis, contorsionistes, músics, pallassos…
Ttots convergien en un món paral·lel al que vivíem cada dia i trobàvem que era més net i més màgic del que la canalla érem capaços d’entendre. Durant aquells dies el poble esdevenia una mica menys gris perquè el circ, itinerant, errant, nòmada, era aquí.
Mans a les Mans és el podcast dirigit per la periodista Roser Pros-Roca.
