Benvolgut Joan, benvolgut capità,
Ara fa dies que no t’he dit res. No ens hem vist. No t’he desitjat sort amb un missatge com la temporada passada de cara a la promoció d’ascens. Tinc certes supersticions i vaig pensar, no facis el mateix que l’any passat. No li diguis res. Si te’l trobes, ja parleu, sinó no li escriguis com l’any passat. Aquestes manies que ens agafen… De fet, mira, avui m’he posat el mateix jersei que a la prèvia contra el Múrcia al Nou Estadi.
Joan, gràcies. Gràcies per liderar un equip que no ha deixat de creure i lluitar, tot i el que ha passat. Algú es podria haver despenjat i pensar en el seu futur personal i no ha passat. La temporada no era fàcil després del final de l’any passat. Gens fàcil. I aquí torneu a estar. Sou els únics i veritables protagonistes. A falta de dues jornades, quan nosaltres no enteníem res (suposo que vosaltres tampoc), ens heu ajudat a seguir creient. Els jugadors sou el que esteu donant sentit a tot això. És flipant el que heu tornat a aconseguir. Has vist quanta gent jove està al vostre costat? Són el futur. I l’ambient al Nou Estadi? Veuràs contra el Sanse. Serà bestial. És gràcies a vosaltres. Gràcies per fer entendre al vestidor la importància de tot pelgat per a nosaltres. Sé que per a vosaltres també és molt important eh, perquè no és el mateix estar a 1a RFEF que a Segona Divisió.
Aquest diumenge he estat parlant amb vàries persones que van anar a la Nueva Condomina. Ja és un record que no oblidaran mai. Quedarà per sempre. El dia que vam guanyar a Múrcia amb gol de Pablo Fernández. D’aquí uns anys, si ens tornem a trobar en una situació similar, rememorarem aquest dia. Ja esteu passant a la història. És Zamora, és Ourense, és Osca. Desplaçaments claus els anys dels ascensos. No vam pujar allà, però ho vam fonamentar. Ara ens falta l’últim pas.
Joan, diga-li a l’Alberto, el Pol, l’Unai, l’Ander, el Marc, el Jaume, l’altre Marc, l’Òscar, el Pablo, el David que enguany ho aconseguirem. Sereu feliços i ens fareu feliços. Us treureu l’espineta i ens tornareu a Segona. Trtasllada també l’agraïment als nous. Que importants han estat en l’engranatge de tot això i en fer entendre la nostra ferida que necessitem curar definitivament. Ahhh, i diga-li als nens que tenim moltes ganes d’ells.
Joan, només ens queda a tothom un últim esforç. Feu per vosaltres i per nosaltres. Per tota aquesta gent jove i també pels veterans que es pensaven que ja no podríem arribar. Joan, gràcies per liderar tot això, per fer entendre allí dins com és aquest club. Per lo bo i per lo dolent, que segur que has hagut d’apagar algun foc.
Joan, gràcies. De veritat.
Carles Cortés, el soci 262.
AIXÍ ARRENCA AQUESTA EDICIÓ DEL ‘COM HO VEUS’ AMB L’ANÀLISI D’ANTONI PINILLA
