Porto des de la derrota contra el Sanse pensant amb el cor i pensant amb el cap. Un dels pensament és molt més intens, contundent i argumentat. Vaja, que pesa més. Molt més. Infinitament més. L’altre és una qüestió de fe i d’incertesa davant una situació que no està escrita ni marcada pel que fa a la seva resolució. El cor i el cap. A qui faig cas? Bé, potser he de confessar que estic vivint aquesta situació des de fa cinc setmanes per ser exactes, però cada dia, cada setmana, cada partit va a més…
Faig cas al cor? Intento aferrar-me al partit a Zubieta? Si encara s’ha de jugar el partit és que hi ha opcions. Les últimes, però hi són. Mínimes, remotes, miraculoses, però n’hi ha. Intento recordar gestes futbolístiques que hem viscut… La més recent la de Múrcia. Era també una qüestió de fe i es va demostrar perquè futbolísticament… Ara ho podem dir. Intento pensar en que els jugadors del Sanse gairebé ja celebraven l’ascens a Segona al Nou Estadi. I recordo la Copa d’Europa del Manchester United al Camp Nou contra el Bayern de Munich, aquella remuntada del Barça contra el PSG, la del Depor amb el Milan, els miracles del Madrid…
Faig cas al cap? Dic el que penso ara, avui? Tinc repertori començant pel post temporada passada… Em venen també al cap algunes decisions d’enguany i, sobretot, ens han fet molt difícil creure en l’ascens en aquest tram final. Però com ens hem encomanat al cor, als colors, al sentiment, a l’escut, a la samarreta, als sentiments, a la fe, a la il·lusió, a l’espina clavada… Hi hem cregut. Durant la temporada costava creure vist el desgavell defensiu, però hi havia un lideratge que ens feia creure que si hi havia confiança, seria per a bo. Però a dues jornades del final va esclatar tot pels aires.
Paro aquí perquè si no pugem, hi haurà temps per analitzar. Jo, avui, encara no ho vull descartar tot i que em costi creure-hi. I compte eh, que això no vol dir baixar-se de cap vaixell. Perquè diumenge narrarem el partit a Ràdio Ciutat de Tarragona amb tota la il·lusió del món. Tot plegat és massa complicat.
L’única cosa que us puc dir avui és que feu cas al cor o feu cas al cap, serà per a bo. Feu el que el cos us demani. Jo us entenc als uns i als altres. Jo, avui, no us puc donar consell. Sort del coach, el profe, el doctor, que ja està aquí.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
MIRA I ESCOLTA AQUÍ EL PROGRAMA SENCER
