És el que asseguren els pares d’Álvaro Cano i Ruben Almazán, capitans del Nàstic Genuine, perquè la discapacitat no els ha prohibit ni treure’s el títol de la ESO, ni tocar el saxofó, ni treballar, ni moltes més coses.
Pedro i Mario, pares dels “capis”, reivindiquen sobretot la normalitat a la vida de les persones que pateixen alguna discapacitat, sigui quina sigui, i asseguren que tenir un fill així et canvia la vida, però per viure coses molt millors.
El Nàstic Genuine és una experiència meravellosa que viuen tan el Ruben i l’Álvaro, com la resta de les famílies que veuen en l’equip una gran possibilitat per fer visible les persones amb discapacitat i que tinguin les mateixes oportunitats que la resta del món.
PUBLICITAT
