Sly and the Family Stone va ser per moltes raons un conjunt atípic, en certa manera anacrònic, precisament per la seva capacitat de ser avantguarda i per fer coses que en aquell moment ningú feia. Va ser considerada la primera gran banda interracial dels anys 60 -cosa gens freqüent en uns Estats Units on el fi de la segregació racial era moltes vegades més un desig que una realitat als carrers-; es van comprometre amb la lluita dels drets civils; van ser pioners en la creació d’un gènere que sumava soul, rhythm and blues i rock psicodèlic, que es va conèixer com a funk i va introduir com a novetats tècniques algun dels primers instruments electrònics.
Es considera la cançó “Family Affair,” que dona peu a aquest episodi, com la primera en què es va utilitzar la caixa de ritmes. Aquest tema tracta d’una situació familiar que pot ser quotidiana arreu del món, però que té una especial significació, fins i tot cruesa, quan es desenvolupa en un barri marginal com en el que va créixer Sly Stone. Una família on un fill creix essent correcte i l’altre és problemàtic tota la seva vida, els dos són, però, l’amor de la mare.
El nostre convidat en aquest capítol és un músic professional, amb un bagatge de coneixement i experiència molt gran, Kike Colmenar. Percusionista, va estudiar a la prestigiosa ESMUC, té una carrera molt dilatada en la que ha acompanyat a Santiago Auserón durant tres anys, ha participat amb música de pel·lícules i ha estat programador i agent cultural, entre altres llocs a Tarragona, on va ser el responsable/creador del festival Tarragona sona Flamenc i on també va dirigir diferents edicions del festival Dixie. Un home que en sap de música i que s’estima tots els gèneres sempre que estiguin ben tocats.
Parlem amb ell de la cançó original i també de la versió, interpretada per Iggy Pop. En certa manera, una raresa feta amb molta valentia perquè s’aparta molt del seu estil habitual. Versionar una cançó funk, donant-li una lectura musical diferent, no és gens fàcil perquè cal desproveir-la dels seus trets més característics i en la música funk potser és més important la forma, el procés, que el fons. Iggy Pop la interpreta amb la instrumentació clàssica rockera. Bon intent.
La cançó que ens aporta el convidat torna a ser un cover, interpretat per Sly and The Family Stone. En aquest cas una versió d’una cançó que va fer famosa Doris Day, “Que serà, serà?”. Ha estat versionada moltíssimes vegades i va guanyar un òscar l’any 1956 com a millor cançó original a la pel·lícula d’Alfred Hitchcock “El hombre que sabia demasiado”. És precisament interessant veure tota la varietat acústica i rítmica que li aporta la versió funk.
Arribem al final d’aquest programa amb un tema d’un altre gran grup, interracial en la seva composició, que fa de pont entre el post-punt i la new wave, amb el funk com una de les seus patrimonis més distintius, barrejant-ho amb mil coses més, és clar: “Life During Wartime”, dels mítics Talking Heads, liderats per David Byrne.
