En la secció d’aquesta jornada m’he donat el gustasso de posar una gran cançó del grup humorístic “VengaMonjas”: Andorra J’Andorre. Un paradís natural si t’agrada esquiar, fumar o senzillament si ets polític o YouTuber i guanyes moltes peles que no et mola declarar.
Ara últimament s’ha posat de moda agafar equips a cop de talonari, i en alguns casos aconseguir ascensos pel mateix motiu. Qui em coneix ja sap que sóc una mica punki amb tot aquest tema del futbol modern i que si fos per mi equips com Barça o Madrid no haurien d’exisitir pel bé del futur d’aquest esport.
Sovint també som nosaltres els que normalitzem segons quines pràctiques, com per exemple fent els riures quan el propietari de l’Almería li vol canviar l’escut, l’equipació, la mascota i a sobre regala dos Audis per cada partit a casa, o senzillament quan els professionals de la informació canviem els noms dels equips.
El Futbol Club Andorra es diu així des del 15 d’octubre del 1942. És un conjunt històric de la Segona Divisió B, i segurament molts nastiquers recorden aquells partits contra el conjunt principatí a mitjans dels anys 90. Llavors es també es deia Futbol Club Andorra. No sé què coi us ha agafat als coi de periodistes de dir-li “l’Andorra de Piqué”, només pel fet d’haver-lo comprat i pujat a Segona Divisió B directament des de Primera Catalana, sense disputar ni un sol partit a Tercera.
