Arma Blanca, el grup de rap d’Alacant parlant de “La missió”. Una similar a la que té el Nàstic avui. No és fàcil, però malgrat que La Nucía sigui un equip petit que s’estrena a la categoria, ha fet de la seva condició de local la seva arma més preuada.
La jovenalla d’avui dia no sap què simbolitza aquesta cançó. Aixecar-se a les 7 del matí per estar clavat davant la tele per veure si el pobre becari de TV3 havia posat el teu nom entre els “Súpers” que feien anys aquell dia. I us recordo que no érem pocs els socis del Club Súper 3.
Preciosa terra, el País Valencià i concretament aquesta comarca on avui ens trobem: La Plana Alta, amb capital a Castelló. Una ciutat meravellosa amb milers de coses a fer que fins i tot un artista internacional com Luis Aguilé va dedicar-li una cançó: “Vacaciones en Castellón”.
Mireu, jo no he volgut dir res fins ara. Però ja fa unes setmanes que vam veure la fotografia, i no ho puc aguantar més.
Dos gols i una assistència van ser suficients per a que Fran Carbia fes callar algunes veus contràries al seu retorn pel simple fet de venir del Reus.
Quatre partits sense perdre i hi ha gent que ja treu el cava de la nevera per brindar per la reacció del Nàstic. Porteria a zero, més solidesa defensiva i aquí sembla que portem tota la temporada entre els quatre primers. Potser hauríem de recordar que tenim la pólvora més mullada que els arrossars del Delta.
Aquesta setmana hem vist com el club ha dit a Viti i Petcoff que el tema de la indisciplina es portarà amb mà de ferro i que es queden apartats sense cobrar fins a final de temporada. No ho veig malament si tot el que ens ha arribat és cert. Allò que deia Johan Cruyff de “el que dubti de jugar aquí ja no ens val” és una doctrina que tot equip que vulgui aspirar a ser gran hauria de seguir estigui en la categoria que estigui.
Estic en zona de descens A Tercera en descens estic. Pateixo en zona de descens. Em jugo quedar-me en descens.
