Ser del Nàstic és molt difícil, i sense cap mena de dubte el partit d’avui contra el Sabadell és un altre d’aquells que tenen tots els números per quedar marcats en la història del Club Gimnàstic. Si guanyem, Bartolo segueix. Si perdem, Bartolo deixarà de ser l’entrenador del Nàstic.
El mestre Manolo Escobar. El crooner de Las Norias de Daza. Sex-symbol nacional i ambaixador de la ciutat de Badalona amb aquesta gran cançó.
Ja que no vam aconseguir la segona victòria consecutiva a Olot, com a mínim que ho puguem fer a casa. Si us hi fixeu, les temporades de més èxit del Nàstic, es basen en fer-se forts a casa. Això, que és la típica frase que diuen els jugadors després d’una derrota a domicili, no deixa de ser cert.
Avui juguem en terres volcàniques, i malgrat que l’activitat d’aquests volcans de la Garrotxa estigui inactiu, avui el Nàstic ha de ser una autèntica erupció, com aquesta cançó de Van Halen.
Aquests dies estem escoltant molt els conceptes “violència”, “aldarulls”, “protestes” i “situació d’excepcionalitat”.
Bueno, la broma s’ha acabat. És hora de reaccionar. No estem bé, i és força evident. Els resultats comencen a ser exigibles, i a ningú se li escapa que una victòria sempre és la millor pomada per curar-se les ferides i, aquest cop sí, començar el vol.
Avui és un dia de festa. Avui és l’empalmada i demà tots ben d’hora desperts per dues coses: estar dignes per la patrona i per anar a la diada castellera de Santa Tecla al matí i al seguici a la tarda. I dimarts als pilars caminant i a la traca final.
