“Líquida i voluble, molt lligada a l’entorn que vivim”. Així defineix la societat Mercè Chiapella, directora del CERES, el gabinet d’investigació sociològica i de mercats. A més, és psicòloga i experta en gestió de grups i en marketing turístic. Pensa que, actualment, els joves s’han trobat amb una societat molt canviant i ràpida, que obliga a prendre decisions amb la mateixa rapidesa, inclús per supervivència. Creu que la societat t’obliga a ser líquid.
Recorda el passat amb nostàlgia i enyorança, dubtant si era millor o no. Valora positivament el fet d’haver viscut altres èpoques “on tot era més pausat, on hi havia més temps per prendre decisions i reflexionar”.
Sobre el CERES, comenta que tenen el privilegi de ser observadors de la realitat social. Des del gabinet coordinen molts projectes alhora, i, amb més de 30 anys d’història, tenen molta informació. Chiapella, però, explica que han fet la tasca de lligar idees molt puntualment. Remarca, també, que mai han fet servir la informació ni per avançar-se a decisions ni per influir en cap sector. Té clar que la professionalitat i el temps passen per davant.
Està convençuda que el Camp de Tarragona ha canviat en clau positiva els darrers temps. Creu que el concepte de capitalitat “ens atrapa i distreu” i prefereix parlar de potència. Està convençuda que a la demarcació som potència en turisme, química i energia.
Compara l’àrea metropolitana de Tarragona amb el Monstre del Llac Ness, perquè és un tema que “apareix i desapareix”. Creu que ens enfrontem a una barrera, que és que aquesta àrea metropolitana necessita un lideratge, que afirma que “hem comprovat que no ha sortit per enlloc”. Creu que és una mala decisió esperar que les administracions assumeixin aquest lideratge, ja que són “temporals i volàtils”.
Mercè Chiapella pensa, de fet, que són les empreses les que haurien d’assumir el lideratge. Pensa que la gent “s’apunta als carros” d’iniciatives interessants. L’important, segons ella, no és que el líder sigui un referent, sinó algú confiable. Creu que cal una comunicació més propera i transparent entre polítics, empreses i societat.
En aquest sentit, parla de la importància d’incloure la ciutadania en les decisions polítiques. Sobre els grups de participació ciutadana, comenta que “són una manera de corresponsabilitzar”. Ha fet èmfasi, però, en un aspecte en el qual som líders al territori: els panells públics”. Recalca que són una manera d’establir confiança, ja que s’interessen a preguntar què preocupa a la gent.
Reflexiona també sobre les xarxes socials i com afecten els mitjans tradicionals i diu que “no els han fet molt de favor”. Argumenta que és impossible competir amb la rapidesa d’informació i desinformació.
També respecte a les xarxes, parla dels mòbils. Exposa que ens fan rebre informació tota l’estona i ens creen la necessitat d’anar ràpidament, fet que ens impedeix reflexionar i ser presents amb què ens passa, i la vida passa volant.
Precisament les darreres setmanes ha crescut un moviment que defensa limitar l’ús dels telèfons als menors de 16 anys. Chiapella té clar que “no hi som a temps” perquè els joves ja han nascut amb els mòbils. Diu que el que s’ha d’intentar és ser més pedagògic i ensenyar a utilitzar els dispositius correctament. No creu que prohibir sigui la solució, ja que “el prohibit és més desitjable”.
Aquest discurs la porta a reflexionar sobre els valors, que creu que s’estan perdent. Parla de valors concrets com l’esforç, el treball, l’amistat o les petites coses. Afirma que és conscient que els joves s’han d’adaptar a la situació futura, que ens porta a la rapidesa compulsiva. Insisteix que els valors es treballen a la família i que, actualment, algunes ho tenen complicat per establir-los. De totes maneres, és optimista i creu que som a temps de redirigir algunes coses.
El CERES també participa en programes europeus i Mercè Chiapella aprofita per parlar de la realitat que viu el continent. Remarca la reacció que estan tenint els països nòrdics, tancant les portes a la immigració. Creu que se senten amenaçats i que aquest pensament està arribant també a Espanya i Catalunya. Remarca que cal observar que la història són cicles i que, ara per ara, Àfrica, per temes climàtics, guerres i necessitat, s’està desplaçant al nord. Pensa que en altres moments de la història Europa ho podia assumir, però que ara s’està generant una reacció en contra perquè ni l’educació ni els líders estan preparats. Creu que els països senten que la seva realitat està en perill.
Mercè Chiapella defensa que es parla de multiculturalitat fins que aquesta afecta els vots i assumeix que, en la política actual, “mantenir la cadira és més important que altres coses”.
