Quan ens vam plantejar que volíem muntar una ràdio, teníem clar que havia de ser un projecte tècnicament diferent i aprofitant la tecnologia. No volíem copiar l’estructura convencional. Havíem veure com arribar a un objectiu de la manera més simple.
Ràpidament ens vam adonar que tothom era un oient potencial. Els mòbils eren el nostre aliat. Una aplicació senzilla era la clau perquè els nostres continguts poguessin arribar amb facilitat. Un podcast propi on -amb tres tocs de pantalla- poguessis escoltar els continguts.
També vam eliminar l’estudi. No necessitàvem un estudi físic per poder fer ràdio. Calia un equipament tècnic mínim i senzill de moure. No calia que els entrevistats vinguessin a un estudi, nosaltres portàvem l’estudi on ells fossin. Podiem editar un informatiu o programa des de qualsevol lloc.
Pels continguts en directe, tampoc ens feia falta un estudi. Ja podíem emetre des del mateix lloc on es produïa l’esdeveniment. Per exemple, un partit de futbol el podíem retransmetre des del mateix camp. El mateix podíem fer en una roda de premsa.
Amb el temps hem anat ampliant i ens hem convertit en una estructura més convencional. Hem muntat un estudi, sí, però amb la filosofia del primer dia, pensant en el producte que volem oferir i després veure quina estructura necessita i com la tecnologia ens pot simplificar aquest propòsit. I ara, amb la pandèmia de la Covid-19 s’ha demostrat que aquella idea que teníem no només és totalment vàlida, sinó que l’ha acabat practicant tothom. Només cal mirar al nostre voltant per veure que durant el confinament tots estem fent ràdio des de casa, com va néixer Ràdio Ciutat de Tarragona. Per molts anys més de bones idees. Salut i ràdio.
