La Comissió de Territori de Catalunya, presidida pel vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha aprovat definitivament avui el Pla director urbanístic (PDU) de les activitats de càmping.
L’objectiu del Pla és ordenar la implantació de nous establiments perquè es dugui a terme de manera sostenible des dels punts de vista ambiental, social i econòmic. El fet de comptar amb criteris clars per definir els indrets més adequats per acollir aquestes instal·lacions també dotarà de més seguretat jurídica un sector que és clau per al turisme i per a la generació d’oportunitats econòmiques al territori.
Catalunya té actualment 350 càmpings situats en 181 municipis, que ofereixen més de 280.000 places d’allotjament. Es concentren sobretot en les zones de muntanya (Alt Pirineu i Aran o Ripollès) i al litoral (Costa Brava i Costa Daurada, especialment) i tenen un pes molt rellevant en el sector turístic.
El Pla director concreta directrius generals que afectaran l’establiment de càmpings arreu de Catalunya; recomanacions per als ajuntaments a l’hora d’autoritzar nous establiments als seus municipis, i també aspectes específics de disseny i ordenació per als nous càmpings.
Pel que fa als càmpings existents, el Pla estableix un règim transitori que permet ampliacions sempre que vagin lligades a millorar la qualitat dels serveis i l’adaptació paisatgística de les instal·lacions. També s’especifica que les instal·lacions existents que no compleixin els criteris del PDU podran romandre al territori.
Tot plegat, es fa de forma transitòria, si el planejament municipal així ho considera, amb algunes condicions. Finalment, s’apunten diverses intervencions possibles en càmpings existents per millorar el risc d’inundabilitat.
Directrius generals per a tot Catalunya
Cal dir que el Pla regula l’activitat pròpiament de càmping, entesa com l’allotjament en albergs mòbils o bé semimòbils i fixos sempre que no superin el 50% de les unitats, i en sòl no urbanitzable. També regula els aparcaments de caravanes, les àrees d’acollida d’autocaravanes, els campaments juvenils i, com a novetat respecte l’aprovació inicial, les àrees naturals d’acampada; són aquelles per al gaudi dels espais naturals protegits.
Així, el PDU defineix una sèrie de paràmetres que s’hauran de tenir en compte per autoritzar noves implantacions en sòl no urbanitzable i els creua entre sí, com són l’àrea geogràfica d’implantació; el grau de protecció del sòl; els espais lliures que hauran de tenir els càmpings; la racionalitat respecte el paisatge de l’entorn, i la distància amb el nucli urbà més proper.
En termes generals, els càmpings s’ubicaran preferentment en sòl no urbanitzable, tot i que es poden admetre en sòls urbans o urbanitzables en cas de grans establiments, similars a ciutats de vacances. Els campaments juvenils i les àrees naturals d’acampada se situaran en sòl no urbanitzable i, només excepcionalment, en sòl urbà. Finalment, les instal·lacions per a autocaravanes s’habilitaran preferentment en establiments de càmping en sòl urbà.
El Pla defineix tres àrees geogràfiques: les àrees de muntanya, on es vol fomentar aquesta activitat econòmica; les planes interiors, on els càmpings poden contribuir a diversificar el turisme, i el litoral i el prelitoral, on la capacitat per a noves instal·lacions ja és molt reduïda. A més, dintre d’aquestes àrees, es prestarà especial atenció als micropobles, per fomentar-hi la creació d’oportunitats laborals.
Tenint en compte la mobilitat que generen els càmpings, els municipis els hauran de situar propers al nucli urbà o a la xarxa viària, i aprofitar els camins existents, atès que es prohibeix l’obertura de nous vials per donar accés a una instal·lació.
