El sector acumula males temporades des del 2018
Els pagesos del Camp de Tarragona fan balanç de la collita d’avellana, que ja ha acabat, i que un any més és dolenta. S’han plegat 6.000 tones, una producció d’un 40% sobre una campanya normal. Tot i remuntar respecte a l’any passat -el 2020 es va registrar la pitjor collita d’avellanes al país-, el sector acumula males temporades des del 2018. Ho atribueixen al canvi climàtic. Rafel Español, responsable de la fruita seca d’Unió de Pagesos, lamenta que els preus segueixin sota cost -només la varietat ‘negreta’ supera els 2 euros el kg d’avellana amb closca. “Així no ens podem guanyar la vida”, diu. A Catalunya hi ha 10.000 hectàrees d’avellaners –9.000 a Tarragona i 1.000 a Girona– i en un any normal es produeixen entre 10.000 i 12.000 tones.
La collita de l’avellana a Catalunya ja es dona per finalitzada. Fa uns dies que les cooperatives de l’avellana han acabat la campanya. El balanç de la collita d’enguany torna a ser dolent: poca producció i preus sota cost. “Dels darrers quatre anys, en portem tres de dolents i un de normal, el 2019; el sector està fotut”, lamenta Espanyol, portaveu de la fruita seca d’UP.
Tal com s’havia previst, la producció ha estat molt inferior a la mitjana, entre 5.500 i 6.000 tones closca a tot Catalunya, en bona part pel canvi climàtic. De fet, a la reunió bilateral anual entre la Unió Europea i Turquia sobre l’avellana, el passat 30 de setembre, es va constatar la davallada generalitzada de les collites als països mediterranis.
L’altre factor que fa minvar any rere any la producció d’avellanes a Catalunya és el seu baix preu. Tot i haver-hi poca avellana i de qualitat excel·lent, els pagesos venen a menys de 2 euros el quilo amb closca, excepte la ‘negreta’, l’única que arriba a preu de cost. “Van pujar 5 cèntims la ‘negreta’, però van baixar les altres varietats a sota preu de cost”, afirma Espanyol.
Espanyol ho titlla de problema “endèmic”. El responsable de la fruita seca de la Unió de Pagesos assegura que “així no ens podem guanyar la vida; hi ha poca avellana i a tot arreu els preus pugen, com a Itàlia o França, però aquí no; calen uns preus per poder cobrir despeses i guanyar-nos una mica la vida, sinó el sector no podrà tirar endavant”, avisa.
Als noranta a l’estat espanyol hi havia 33.000 hectàrees d’avellaners, la majoria a Tarragona, on actualment només en queden 9.000. “Érem els segons productors a Europa, per darrere d’Itàlia -principal país productor-, i es produïen 80.000 o 90.000 tones; ara estem relegats a la 7a o 8a posició, per darrere de Grècia, Polònia i Romania”, retreu Espanyol.
“I després tothom s’omple la boca amb el quilòmetre zero i el comerç de proximitat”, lamenta. Des d’Unió de Pagesos, però, hi ha el convenciment que l’avellana té futur i que bona prova n’és França, on s’aposta per la plantació d’avellaners joves. Des del sindicat es fa una crida a consumir l’avellana del país per poder subsistir de cara als pròxims anys.
