Les plataformes i associacions, administracions locals i grups d’ecologistes a Tarragona i Ebre retreuen la falta de concreció i els interrogants que no resol la modificació del decret 16/2019 d’energies renovables. També critiquen que no inclogui una moratòria per als projectes en tràmit que podrien desenvolupar-se mentre es concreta el pla director.
Així doncs, el territori defensa un model de comunitats energètiques i iniciatives locals. Administracions locals com l’Ajuntament de Falset, al Priorat, fa mesos que treballen en la protecció dels termes municipals davant l’amenaça de macroprojectes energètics. La mesura, compartida consisteix a suspendre llicències. Però, també a modificar els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per posar ordre en aquests projectes.
Aquest mapa no agrada a tothom. “Faran una espècie de taules negociadores a cada comarca, i la sensació és que ens haurem de barallar contra els lleons. Ja us apanyareu a cada comarca i a veure qui guanya”, ha denunciat David Rosselló, president de l’Associació Cova de la Masa.
Com ha apuntat l’alcalde de Falset, la comarca de la Terra Alta multiplicarà “per deu” la seva quota d’infraestructures de renovables (té ara 148 aerogeneradors en servei). A més, Carlos Brull ha afegit que al Priorat estan “al 100%” (44 aerogeneradors). “No diem que no en volem, però s’han de fer amb comunitats locals energètiques al poble, impulsades per l’ajuntament i que hi puguin entrar privats”, ha defensat l’alcalde.
D’altra banda, el conseller comarcal de Paisatge, Acció Climàtica i Agricultura, Marc Roca, desconfia de la “indefinició” i “ambigüitat” del document. “És un decret que, d’entrada, minimitza tot, però en realitat no concreta res”, manifesta el conseller comarcal. Tanmateix, Roca ha assegurat que, més enllà de la falta d’una moratòria dels parcs eòlics, li resulta més preocupant que el nou decret no es mulli en la qüestió d’un reequilibri territorial “autèntic”.
