Els investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han conclòs que el Pont del Diable de Tarragona es va construir per mostrar el poder de l’Imperi Romà a la península ibèrica, per sobre de la seva funció de transvasar aigua per a la ciutat.
Les últimes investigacions de l’ICAC han permès demostrar l’existència d’un aqüeducte anterior i que per tant, el Pont del Diable no era imprescindible per abastir l’antiga Tàrraco. Segons l’investigador de l’ICAC Jordi López, la construcció d’aquest pont “no era necessària des del punt de vista tècnic” i responia a una intencionalitat d’ostentació de poder. L’aqüeducte primitiu que s’ha topografiat recorria 23 km i captava l’aigua al torrent de la Fonollosa, a Valmoll (Alt Camp).
Les darreres investigacions incloses en el pla quadriennal del projecte ‘Els aqüeductes romans de Tàrraco’ han determinat que la construcció anterior al Pont del Diable o Pont de les Ferreres podria datar del segle I aC, tot i que de moment es tracta d’una datació imprecisa. La canalització d’aquest viaducte passava sinuosament pels termes municipals de Vallmoll, els Garidells, Perafort, els Pallaresos i Tarragona, amb un pendent del dos per cent.
Les prospeccions arqueològiques també han servit per documentar altres ponts que s’ubicaven al llarg del traçat de l’aqüeducte del Francolí, com és el cas del pont del Tupino. Segons l’investigador Jordi López, es tracta “d’un Pont del Diable en miniatura”, del qual avui només se’n conserva parcialment la capçada. En el seu dia, aquesta construcció tenia una sola filera de vuit o nou arcs.
