Sens dubte, la millor manera de tancar una Santa Tecla amb regust agre-dolç era amb la banda de Constantí i, una vegada més, Els Pets van fet gaudir al públic que omplia aquest dissabte la Tarraco Arena. Lluís Gavaldà donava les gràcies a la gent per “ser-hi” i afegia “us estimem molt, més del que ens mereixem i nosaltres també us estimem”. Era una nit especial, Tarragona i Els Pets són una amor de pel·lícula, apassionat, tendre i fidel, molt fidel.
El concert va ser un recorregut per la vida d’aquests tres bons amics que jugaven de petits a la plaça, més de 30 anys de música; per cantar les noves cançons del seu darrer disc “1963”, i entre aquestes, colar els èxits de tota una vida com “Agost”, “S’ha acabat”, “Blu tack” o “La vida és bonica”, entre d’altres i que van fer aixecar el cul de la cadira a tot el públic.
Però el momentàs de la nit va ser quan Joan, Lluís i Falin van trepitjar l’escenari amb les americanes de la bandera tarragonina i van improvitzar un “Tarragona m’esborrona” carregat d’emocions i amb el rap una mica oblidat, però que la gent no va deixar de cantar ni un segon.
Els Pets van posar la cirereta del pastís d’una Santa Tecla remullada, van regalar una nit de concert d’aquelles que no s’obliden i ens van fer viure “Una estona de cel”.
