El Nàstic de Tarragona empata sense gols davant La Nucía (0-0) i deixa escapar l’oportunitat de fer un pas de gegant cap a la tranquil·litat posant una distància significativa al descens. L’empat no suposa un daltabaix gaire gran a la situació que ja hi havia, però és un clar símptoma que demostra que queda encara molt camí per recórrer abans de donar la permanència per lligada.
Ha arrencat bé el xoc el Nàstic, sortint intens en el primer tram buscant un gol que li donés tranquil·litat. Ha estat a prop de trobar-lo, però la rematada picada de Lupu s’ha estvellat al travesser, i Marc Fernández s’ha trobat amb el porter Ackermann en el rebuig. A partir d’aquí li ha costat al Nàstic generar situacions clares. Diversos xuts des de la frontal, tots poc perillosos. Escàs també en atac de La Nucía, que ha vist com Manu García treia una gran mà en l’única ocasió clara que han tingut durant el primer temps.
Tot i la poca presència en porteria contrària, el partit no estava sent especialment tancat. De fet, ambdós conjunts han buscat el triomf amb les seves armes i idees. Lupu ha vist com es quedava amb la mel als llavis per segona vegada en el partit rematant al pal una deixada de Guillermo. S’ha anat trencant el duel en la recta final, però cap dels dos conjunts ha estat capaç d’aprofitar-ho. I en gran part ha estat gràcies a Manu García, que ha salvat un u contra u en la penúltima acció del duel. Bonilla ha perdonat en la darrera.
Dani Vidal, tècnic del Nàstic, s’ha mostrat contrariat pel resultat, però ha volgut destacar el progrés que considera està fent l’equip en aquests cinc partits.
El Nàstic no ha pogut guanyar un partit importantíssim contra el rival que marca la zona de descens. Primers dos punts que es deixa l’equip al Nou Estadi des de l’arribada de Dani Vidal. Un triomf hauria col·locat als granes en una situació força còmoda respecte a la zona vermella i esvaït molts dubtes, però la realitat és que el Nàstic s’ha quedat curt. L’empat canvia poc la situació, però és un clar toc d’atenció per tenir l’alarma encesa: res està fet, i s’haurà de remar molt encara per no patir fins al final.
