Després d’uns dies de celebracions, el Club Bàsquet Tarragona continua assaborint l’ascens a LEB Plata, un ascens històric pel retorn a la LEB Plata novament després d’unes temporades a la Liga EBA i perquè després del pas per la tercera categoria durant la temporada de la covid, els tarragonins podran omplir novament el Serrallo.
No ha sigut una temporada fàcil pels tarragonins que durant les primeres vuit jornades se situaven sisens, a prop de la zona de descens. Els blaus van rebre una dura derrota per 28 punts davant el Roser a casa. Van perdre tres jugadors per lesions de llarga durada i un altre va marxar de l’equip per motius personals. Víctor Vinòs, Dani Tugores i Larry Ewulu, i la lesió al tram final d’Alex Doche van fer que Berni Álvarez fes una aposta encara més ferma pels més joves que van agafar sense por les regnes de l’entitat.
A aquesta situació es va afegir la segona plaça, que estava molt lluny amb un Santfeliuenc que dominava i un Barça B que anava tancant la seva presència a la Fase Final. Els rumors de la renúncia blaugrana van arribar després que el CBT perdés la tercera posició contra el màxim rival històric en un derbi i també l’average quan faltaven només dues jornades. Els blaus van fer els deures i van aprofitar la punxada del Valls per colar-se com a tercers a una Fase d’Ascens que era un premi, en paraules de la presidenta, Núria Grau.
Els blaus van viatjar amb l’objectiu de competir però sense la pressió de necessitar l’ascens. A més, els de Berni Álvarez van treure caràcter quan anaven deu punts i set punts per sota en els darrers minuts dels dos primers partits. I van forçar la pròrroga en les dues ocasions per acabar emportant-se el matx. El darrer duel va ser una demostració de superioritat i la definició de resiliència. Dani Tugores, qui s’havia perdut gairebé tota la temporada va ser MVP del darrer partit amb 21 de valoració. La jove promesa Ousmane Ndour va dominar els taulers durant les dues primeres jornades. I el CBT va ser un equip on Duch va tornar a disparar i encertar com el ‘sheriff’, acompanyat d’un Sisco que va intentar l’ascens la passada campanya amb el Salou i que enguany ho ha pogut celebrar.
Un equip de joves promeses que apunten alt com el polivalent Marc Buscail, la defensa incansable de Kristian Mendes i els diamants en brut que comencen a brillar com Kohan, Estebanell o Güixens. Amb la veterania d’una de les estrelles de la demarcació, JJ Miguel. Amb el lideratge d’un dels destacats durant tota la temporada com David Fernández. Acompanyats de l’únic internacional del club, Alex Doche, que també va tornar per liderar l’equip en l’apartat anotador.
Cal no oblidar al partícep de l’ascens, Berni Álvarez, que any rere any ha anat conformant un equip capaç de dominar una fase d’ascens amb els jugadors de la casa, de calmar els ànims, de reorientar la situació i de definir de manera magistral una temporada absolutament boja. Una temporada d’ensomni que defineix la màgia del Serrallo.
La presidenta del CBT feia al·lusió abans del viatge al somni de l’ascens.
Ara caldrà esperar si la ciutat i els patrocinadors responen i si el CBT pot fer efectiu aquest ascens de categoria als despatxos per tornar a la LEB Plata.
