L’origen de la ‘mamadeta’, des del punt de vista del gust, es remunta a principis dels anys 90. Tarragona necessitava tenir una beguda icònica per a les seves festes majors, tal com si tenien altres celebracions com la Patum. Per a aconseguit tal fita, l’Ajuntament va organitzar unes trobades al cafè Antiquari amb grups culturals de la ciutat per a fer tastos. El resultat va ser una barreja de llimona picada amb gel i chartreuse, tant groc com verd. Això sí, no era gens pràctic, i finalment es va optar pel granissat de llimona amb aquest licor d’herbes adoptat pels tarragonins.
Pel que fa al nom, hi ha moltes llegendes i pocs fets. Una d’aquestes històries, però, sembla prou fefaent per a ser l’origen del mot popular amb què es coneix avui dia la beguda. Un dels testimonis de la creació de la ‘mamadeta’, Jordi Bertran, explica que el nom probablement va sorgir en una gelateria de la plaça del Rei.
És complicat saber en quin moment es va adoptar el nom de ‘mamadeta’. Ara bé, se sap que va començar a vendre’s cap al 1994, i fins al 2000 no va aparèixer a cap programa oficial de les festes. Per tant, 6 anys van ser els que van trigar els tarragonins a fer-se seu aquest mot que sempre dona lloc a bromes.
