El Nàstic aconsegueix una victòria vital en el darrer sospir davant el Tarazona per 2 gols a 1 gràcies a una rematada de Mario Rodríguez al minut 98 de partit. Vital pel futur de Dani Vidal, que, tal i com recullen els diaris tarragonins, l’empat provocava la destitució del tècnic del Nàstic.
Amb aquesta victòria, el Nàstic es situa 6è a la classificació amb 26 punts a només un punt dels llocs de playoff que marca el Barça Atlètic. Carles Cortés i Antoni Pinilla reflexionen sobre la decisió que es prenia si destituïen l’entrenador, el moment de tensió que viu l’equip i la situació actual del club grana. El proper partit, el Nàstic visitarà la Sociedad Deportiva Logroñés en el darrer partit de l’any diumenge a les 12h del migdia.
El minut a minut del Com ho veus?
Carles Cortés (0:20): “Permeteu-me que l’inici del Com ho veus sigui literalment l’inici de la crònica del partit feta per Jaume Aparicio al Diari de Tarragona i el Diari Més d’Arnau Montreal. L’inici de la crònica del Diari Més: [“Mario Rodríguez va aconseguir més que tres punts a l’últim sospir de partit. Pablo Fernández va pentinar una pilotada cap a Jaume Jardí. Qualsevol altre resultat que no fos la victòria hauria suposat la marxa de Dani Vidal, però els grana van fer valdre el lema fins al final per superar el Tarazona amb un triomf que va mostrar la unitat entre entrenador i jugadors.”]
Carles Cortés (0:30): L’inici de la crònica del Diari de Tarragona. [“Un gol épico de Mario Rodríguez en el último minuto del partido dio la victoria al Nàstic en un partido de muchas emociones. Más de las que debería ser normal en un equipo que está peleando con uñas y dientes por el play-off”]…”
Carles Cortés (1:25): “No entenc res. No ho entenc. No sé que volem. No sé si volem construir un equip o volem pujar si o si costi el que costi sigui com sigui. Alguna cosa se m’escapa. Per primera vegada en moltísssims anys veig una unió indissoluble entre afició i entrenador tot i la ratxa negativa de resultats.
Carles Cortés (2:14): Cap xiulet, cap retret, més enllà dels dubtes lògics del no guanyar. Faltaria més. Però això també ho sap el mateix Dani Vidal. Sap que està exposat als mals resultats més enllà de la satisfacció de la feina ben feta. I si ahir no s’hagués guanyat hauria estat destitució fulminant.
Carles Cortés (2:35): “No entenc res. Alguna cosa se m’escapa. No sé que volem. Aixo és la urgència econòmica i la necessitat absoluta d’aconseguir l’ascens? No m’agrada la situació de viure match balls jornada rera jornada.”
Carles Cortés (2:53): És veritat que no m’agrada que el meu Nàstic doni mala imatge com a Salamanca, no m’agrada que estigui encallat i en alguns moments li faltin idees, no m’agrada que no marqui gols, no m’agraden algunes coses però és que sinó seríem el City de Guardiola! I també perd. De veritat que no entenc res.
Antoni Pinilla (3:45): “Després de la reacció de l’equip al gol final i el que diuen els mitjans, és evident que Dani Vidal quedava fulminat després del partit. Jo no m’esperava això, per mi l’equip va jugar un partit dolent però no havia tingut aquest feedback que la posició de l’entrenador estava en entredit. Em va sorprendre veure la reacció de l’equip i l’entrenador per aquesta situació i això és molt preocupant.”
Antoni Pinilla (5:01): “Veniem de fer un partit decebedor a Salamanca, però es podia dir que era un accident dins la dinàmica de l’equip. Si depenem d’aquesta jugada el lloc de l’entrenador, és preocupant. Si l’aposta és ferma, decidida, si la confiança era total… si estem a cada jornada expectants de la victòria, a mi em preocupa. Pensava que hi hauria més confiança amb l’entrenador i el cos tècnic.
Antoni Pinilla (6:01):”Hi ha de tot menys calma. Ho vam veure amb els jugadors, la pinya amb el cos tècnic… és una notícia dolentissima. Per què a la que hi hagi un empat, un ensurt… o l’equip agafa una linia molt positiva que esvaeixi dubtes o no pinta bé.”
Antoni Pinilla (8:37): “Recordo la teoria dels 60 punts. Normalment, si no passa res, aconseguint aquests punts, hauries de ser a playoff. Estàs amb 26 punts. Si acabes la primera volta amb aquest balanç, estàs en la linia de playoff. O comences a guanyar i convèncer o quan hi hagi algun ensurt, vindràn els dubtes. Ni ho entenc, ni m’agrada.”
Antoni Pinilla (10:16): “El Nàstic va fer un partit fluix. L’equip contrari va fer més coses que tu i a la segona part entres molt malament al partit i no és el primer cop que passa. Per part de l’equip, no es van veure opcions de generació d’ocasions. Vam veure empenta, caràcter… però al final aquesta categoria es el que és amb la màxima igualtat.”
Antoni Pinilla (11:48): “L’entrenador hauria de guardar les formes, però després entens que el seu lloc estava en entredit. L’entenc per què se la jugava i nosaltres no sabiem de què anava el tema… però fins i tot així, donava la sensació que la cosa ha d’anar per l’equip.”
Antoni Pinilla (13:11): “No hi ha una altre fòrmula: treballo, treballo, treballo… Al llarg d’una temporada, un equip passa per moments lúcids, moments més complicats… es va demostrar a Salamanca que a l’equip li falta una marcha, idees… però crec que comencen a marcar diferències diversos jugadors: Jaume Jardí, Mario, Pablo… El que si no m’agrada és viure en la permanent tensió, no és bo. Per això no m’agrada pensar que l’equip entri en la dinàmica de tensió – depressió.”
