Nascuda a Tarragona el 1994, Sara Masalias Palou és graduada en història a la URV, menció en història contemporània i amb dos màsters. Amb tan sols 29 anys ja ha estat comissària de l’exposició “Dones en lluita: conflictes laborals a la indústria tèxtil de Tarragona (1961-1980)”, és autora de diversos llibres i obres documentals (com “Elles hi eren; vides en lluita a les fàbriques de Tarragona”), diverses vinculades amb el feminisme al territori.
ELS TITULARS
2:25 Tindre una beca doctoral significa molta solitud i molt treball i pèrdua de la perspectiva. En termes generals és una bona experiència.
4:05 “Per Sant Jordi intento anar cap a altres temes. El temps de la promesa, m’agrada com dialoga amb la construcció de móns possibles.”
6:15 A vegades penso tant en aquella època i estic molt immersa. Potser idealitzo certes èpoques. Darrerament estem en un punt que em sembla que hi ha moltes problemàtiques que em sembla que s’han de replantejar.
9:30 El moviment feminista en els darrers anys ha seguit sortint al carrer i denunciant i posant sobre la taula problemàtiques no resoltes.
10:20 Es va imposar el silenci a la Dictadura i aquestes històries van quedar silenciades o en segon pla. Crec que és interessant seguir en aquest punt i fer sortir a la llum aquestes històries que no s’han relatat.
13:15 Els joves s’atreveixen a unes situacions, però dintre de la joventut, hi ha altres categories que s’han de tenir en compte.
14:20 Em preocupa una onada reaccionària i em preocupa que la majoria dels nois joves es situaven en el centre o dreta, i les dones se situaven en l’esquerra o extrema dreta. En aquests moments surten alarmes a la gent que té privilegis. És interessant posar-ho sobre la taula.
15:40 Per mi el feminisme es queda curt. Ens trobem amb bretxa salarial, feminicides, les dones no podem sortir soles sense por a ser agredides. Hi ha tantes coses a fer per aconseguir unes relacions igualitàries.
21:05 M’agradaria quedar-me a Tarragona. Sempre he volgut tornar, i després de la pandèmia he tornat i estic molt a gust. Des de l’ensenyament m’agradaria treballar. És una via que m’agradaria aplicar i fer una ciutat millor des dels feminismes.
24:15 Necessitem un intercanvi generacional que sigui enriquidor i és necessari. A vegades potser estem més distanciats, però també tenim reptes conjunts que cal posar en comú. Trobar espais per tal de pensar solucions.
34:30 Estem perpetuant aquest model econòmic i turístic del qual estic totalment en contra. També està el tema de l’habitatge. Hem de pensar en quin model volem i quina petjada ambiental estem deixant. A nivell del Camp de Tarragona sempre hem estat un territori molt malmès.
35:45 Al Camp de Tarragona es podria pensar en organitzar el Camp de Tarragona, que la gent es necessita moure en cotxe. Si hi hagués millor comunicació aquestes xarxes es potenciarien molt més.
38:10 El tema dels feminismes és important i és un problema principal a combatre i model de territori.
39:40 Cal repensar el model de arribar en creuer, arribar amb tot tancat i que no es mogui els diners, que la ciutat estigui més pensada pel turista que no pas pels veïns. Hem de repensar alternatives de tot el model turístic que hi ha a la ciutat.
41:20 La distància és pensar en matèria econòmica o en pensar si es perpetua un model que perjudica als veïns. Hi ha unes problemàtiques que envolten el Hard Rock com a símbol o model turístic.