El grup de recerca Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM) de la Universitat Rovira i Virgili comença un projecte que té per objectiu identificar en sang diferents proteïnes que poden predir el deteriorament cognitiu i estudiar el paper de la dieta i l’estil de vida en la seva modulació.
Aquest estudi, finançat per un programa europeu i dos d’estatals i que té una durada de tres anys, ha d’ajudar a detectar malalties com per exemple la d’Alzheimer en estadis primerencs i aportar evidències científiques per dissenyar estratègies de prevenció i tractament.
En els darrers anys, la comunitat científica internacional ha dedicat esforços en aïllar possibles marcadors biològics que ajudin a predir l’aparició de demència en etapes inicials d’aquestes malalties. Actualment, es disposa d’algun d’aquests biomarcadors, però per a la seva obtenció s’han d’utilitzar tècniques invasives com la punció lumbar, que no està exempta de riscos per a la persona.
Els investigadors del projecte, a partir de mostres biològiques disponibles de voluntaris de l’estudi, intentaran identificar en sang diferents proteïnes relacionades amb la cognició i la neurodegeneració. Això permetrà conèixer aquelles proteïnes que s’associen a un pitjor deteriorament cognitiu amb el temps.
Al mateix temps els investigadors intentaran avaluar si la dieta, l’activitat física o la pèrdua de pes poden modular el nivell d’aquestes proteïnes, cosa que ajudarà a entendre com els canvis en l’estil de vida poden retardar aquest deteriorament cognitiu en persones grans.
Un problema en augment
El 2020 es va estimar que al voltant de 55 milions de persones al món patien algun tipus de demència, i s’espera que aquest nombre continuï en augment en paral·lel a l’increment de l’esperança de vida. La malaltia d’Alzheimer és la causa més comuna de demència. A més de tenir importants implicacions econòmiques tant per a l’individu com per a la societat, la seva aparició i progressió limita les activitats de la vida diària, deteriora la qualitat de vida i augmenta el risc d’altres patologies. Per tant, hi ha una necessitat urgent de desenvolupar estratègies preventives i de tractament.
