Aquest dilluns a #CarrerMajor hem parlat amb Ana Gómez de la plataforma Dignitat a les vies, per la visita recent al Parlament de Catalunya el passat dijous.
La plataforma va traslladar i donar a conèixer la situació ferroviària que pateix el Camp de Tarragona i va sol·licitar millores concretes per als usuaris durant les obres del tall del túnel de Roda de Berà
Els reclams traslladats són: coordinar millor les arribades dels busos a Sant Vicenç de Calders amb les sortides dels trens regionals; ampliar la freqüència dels R2S en hora punta, ja que aquests serveis sempre s’han de realitzar en composició doble; millorar la tarificació de l’Avant Tortosa – Barcelona, igualant els abonaments als de l’Avant Lleida – Barcelona; i afrontar els problemes de seguretat a l’estació de Reus, que han ocasionat el tancament dels lavabos per incivisme.
D’altra banda, reprogramar les parades i la publicitat dels autobusos exprés de Reus a Barcelona; augmentar la freqüència d’autobusos entre Sant Vicenç de Calders i Vila-Seca a la tarda (entre els autobusos de les 17:03 i 21:08 només hi ha tres autobusos); resoldre els problemes del tram de via única entre Reus, Valls i Sant Vicenç de Calders, perquè no afectin negativament al conjunt del servei; adequar el punt de parada dels busos del PAT a Torredembarra, que s’omple de fang els dies de pluja; i la creació d’una línia d’autobús exprés des d’Altafulla i Torredembarra a Barcelona en hora punta, amb 3 expedicions diàries per sentit i amb abonaments T10-120.
Així mateix, la plataforma reclama l’establiment d’un servei efectiu de Rodalies del Camp de Tarragona i la renovació de la flota de trens del corredor de Regionals Sud amb les noves unitats que seran entregades a RENFE a partir de 2026.
Gómez explica que la reunió al Parlament va anar bé i va ser força productiva. D’altra banda assenyala les incidències actuals i lamenta la continuada falta d’informació davant d’aquestes. “Som l’últim amb què pensen quan fan el servei, no comuniquen ni informen de res. Va tot sobre la marxa”. En aquest sentit assenyala que “Adif no dona ni una, i no hi ha represàlies” i que no hi ha manera d’establir una reunió o contacte “quan són ells els que haurien d’interessar-se en parlar amb nosaltres”.