Entre els grans temes de The Rolling Stones, Under My Thumb té algunes significacions especials. Absents del grans festivals de finals de la dècada dels 60, els Stones van promoure un festival a la seva mida, a la localitat d’Altamont, a la costa oest, que havia de ser una rèplica del de Woodstock, celebrat a l’estat de Nova York alguns mesos abans.
The Rolling Stones com a cap de cartell, acompanyats de Grateful Dead; Santana; Jefferson Airplane; Crosby, Stills, Nash & Young, entre d’altres.
A la precipitació i mancances d’infraestructures i serveis que van caracteritzar alguns grans festivals de l’època, se li va afegir la pèssima d’idea de contractar els Hells Angels (àngels de l’infern) com a cos de seguretat, sembla que per recomanació de Grateful Dead, amb els que ja havien col·laborat en algun concert de dimensions molt més controlables. El fet és que es van comportar, per desesperació dels organitzadors, amb gran violència que tingué el seu clímax quan van apunyalar mortalment un jove que havia esgrimit una pistola. En el moment precís de l’assessinat, els Stones estaven tocant Under My Thumb, un tema que quan es va publicar va portar controvèrsia entre sectors feministes per la seva lletra, que fa referències a la dominació de gènere.
La versió escollida és una instrumental de Pascal Comelade, amb la seva Bel Canto Orquestra, on es combinen instruments de joguina amb els habituals del rock. La versió em sembla fantàstica i si algú associa la música amb joguines amb un cert aire naïf veurà que està en un error. És una versió diria que més forta que l’original, amb moments d’improvització i distorsió que recorden les experimentacions més avantguardistes de la Velvet Underground.
El nostre convidat d’avui és un científic i home de profundes conviccions progressistes, Emilio Palomares, director de l’Institut Català d’Investigació Química, que recupera la proposta inicial de la violència extrema als escenaris. Ens parla d’una de les morts més gratuïtes i injustes de la història del Rock, la del guitarra i cantant del grup Pantera, Diamond Darrell. L’any 2004 un fanàtic d’aquesta banda de heavy metal li va disparar enmig d’una actuació amb el grup Damageplan que recentment havia creat. Sembla ser que l’homicida el culpava de la desaparició de Pantera. La cançó que sentim és Save Me.
Ens acomiadem amb una versió d’un de les grans cançons de The Rolling Stones, Honky Tonk Women, que també va sonar a Altamont, per part d’un joveníssim Elton John. Un cover no massa conegut, de l’any 1970, enregistrat en directe, en el que sentirem un Elton molt diferent a l’habitual, ple d’energia i en el que la força predomina sobre la pulcritud.
