Dos mesos i dotze jornades després el CBT ha tornat a conèixer què és guanyar un partit davant el Benicarló (83-79). Potser ja és massa tard, perquè evitar el descens directe sembla gairebé missió impossible, però com a mínim els de Toni Larramona han demostrat orgull propi i que, mentre hi hagi opcions, no es rendiran.
La segona victòria de la temporada ha costat sang, suor i llàgrimes perquè els castellonencs no han donat el braç a tórcer en cap moment. Els tarragonins s’han impulsat a la primera part gràcies a l’encert, sobretot de Cera i Fernandez. Al descans, el CBT gaudia d’una avantatge que fregava els 10 punts de diferència (50-41), però que ni molt menys era definitiu.
A la represa, un parcial de 12 a 2 deixava un escenari immillorable pels de Toni Larramona (62-43), que veien a prop un triomf còmode. No obstant, el Benicarló respondria amb un un parcial encara més ampli de 2 a 15 que feia aparèixer els fantasmes en les files tarragonines (64-58).
Els castellonencs s’arribaven a posar a només cinc punts al final del tercer quart (68-63), i llavors, quan la pilota més cremava, apareixien els de sempre. Cera, màxim anotador del partit amb 27 punts, donava tranquil·litat amb cinc punts seguits, i després Fernandez anotava un triple clau per mantenir una distància de seguretat (77-69).
Fins a la botzina final els de Toni Larramona no van poder cantar victòria perquè el Benicarló no va perdre l’esperança en cap moment, però l’important és que no s’escaparia. El triomf, tot i això, no li serveix al CBT per retallar distàncies amb la zona de play-out perquè el Mataró tampoc fallaria en el seu compromís davant el Prat.
